Dicinodontoïdeus
superfamília de sinàpsids
Els dicinodontoïdeus (Dicynodontoidea) són un clade extint de sinàpsids del grup dels dicinodonts que tingueren una àmplia distribució des del Permià mitjà fins al Triàsic mitjà, fa entre 237 i 265 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a l'Antàrtida, Austràlia, el Brasil, l'Índia, Laos, Moçambic, Namíbia, el Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, la Xina i Zàmbia.[1] Es defineixen com el conjunt que agrupa tots els tàxons més propers a Dicynodon lacerticeps que a Oudenodon bainii o Emydops arctatus.[2]
Dicynodontoidea  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Superfamília | Dicynodontoidea Cluver i King, 1983 |
| Clades | |
.svg){kind=icon}
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Dicynodontoidea» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 març 2024].
- ↑ Kammerer, Angielczyk i Fröbisch, 2011, p. 131.
Bibliografia
modifica- Kammerer, C. F.; Angielczyk, K. D.; Fröbisch, J. «A comprehensive taxonomic revision of Dicynodon (Therapsida, Anomodontia) and its implications for dicynodont phylogeny, biogeography, and biostratigraphy» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 31, suplement al 6, 2011, pàg. 1-158. DOI: 10.1080/02724634.2011.627074.