Dieta Dukan

La dieta Dukan és un pla de dieta originari de França.[1] Es tracta d'una dieta a força de proteïnes dissenyada pel metge francès Pierre Dukan. Encara que Dukan ha promocionat la seva dieta durant més de 30 anys, va ser després de la publicació del seu llibre el 2000 quan va guanyar més popularitat. El seu llibre The Dukan Diet (La Dieta Dukan) ha venut més de 7 milions de còpies a tot el món.[2][3][4] El llibre des de llavors ha estat traduït a 14 idiomes i s'ha publicat en 32 països. La Dieta Dukan va ser llançada al Regne Unit el maig de 2010, i als Estats Units l'abril de 2011. Igual que amb altres plans de dieta, Dukan ha posat en marxa un servei d'assessorament i botigues en línia.[5]

EtapesModifica

La dieta es basa en una llista de més de 100 aliments permesos, així com els quatre pilars de terra específiques també conegudes com a fases: atac, creuer, consolidació i estabilització.

La fase d'atac està dissenyat per permetre a persones que fan dieta a perdre ràpidament de 2 a 3 quilograms en 2-7 dies per posar en marxa el seu metabolisme. A les persones que fan dieta se'ls permet menjar tot el que vulguin de 68 aliments rics en proteïnes.

La fase de creuer està dissenyat per permetre que persones que fan dieta aconseguir una pèrdua de pes més gradualment amb el consum d'aliments rics en proteïnes amb l'addició de 28 vegetals específics (però evitant aquells especialment rics en midó o greixos, per exemple, patates o alvocat). Durant aquesta fase es calcula una pèrdua de pes d'1 quilogram per setmana, però això es basa en les condicions particulars del qui fa la dieta. També estan autoritzats una llista d'aliments tolerats d'acord amb el programa, però qualsevol augment de pes en prohibiran alguns d'aquests.

La fase de consolidació s'ha dissenyat per ajudar en la prevenció de qualsevol futur augment important de pes. Durant aquesta fase, la fruita, el pa, el formatge i els aliments amb midó es reintrodueixen en una dieta normal, deixant dos àpats a la setmana de celebració com ho indiqui el pla.

Finalment, en la fase d'estabilització, persones que fan dieta poden essencialment menjar el que vulguin sense augmentar de pes seguint algunes regles: dia de proteïnes: un cop a la setmana, menjar segó de civada cada dia i fer un compromís de "prendre les escales". Segons Dukan, les persones seguiran a aquesta última fase per a la resta de la seva vida per evitar recuperar el pes. Per descomptat, també és d'importància l'índex glucèmic del tipus de carbohidrat consumit.

Mecanisme d'accióModifica

Com a dieta hiperpoteica, podria actuar incrementant la sacietat, conservant la massa lliure de greix, i sostenint la despesa d'energia a través de la termogènesi induïda per la dieta.[6]

CriticismeModifica

No hi ha cap estudi científic publicat sobre la utilitat o innocuïtat de la dieta.[7][8] No s'ha demostrat que la composició d'un tipus de dieta determinat per aprimament sigui millor que un altre.[9] Ni tampoc, un cop assolida una pèrdua de pes, continuar amb un tipus de dieta determinat sigui més favorable.[10] Alguns estudis mostren una superioritat d'una dieta hiperproteica per la pèrdua de pes, però tan sols a curt termini.[11][12]

De forma genèrica s'ha destacat el perill que comporten les dietes com la de Dukan, hiperproteiques, que, en ser acidificants, promouen la inflamació i és probable que s'associïn amb un augment del risc de càncer i la malaltia cardiovascular, també podrien provocar osteoporosi, degut a la deficiència en calci i vitamina D; tot i que no hi ha estudis científics que en demostrin la seva perillositat.[13] Estudis que han demostrat un augment del risc de càncer i la malaltia cardiovascular estan referits a dietes "habituals" (no d'aprimament) en què la ingesta és hiperproteica.[14]

Dietes similarsModifica

  • Dieta d'Atkins: aquesta dieta va ser creada per Robert Atkins el 1972 i se centra en una ingesta alta en greixos, moderada en proteïnes i limitada en carbohidrats. S'ofereixen els aliments que tenen un baix nivell glucèmic. Aquest mètode va ser va ser considerat en el seu moment una revolució dietètica, en ser el primer a suggerir de no haver de comptar les calories. La dieta Dukan és similar, encara que no permet que els greixos i els olis, recomana una quantitat de calories relativament més baixa, i insisteix en el consum de segó de civada cada dia.
  • Dieta cetogènica: amb un contingut alt de greix, adequat de proteïnes, i baix en carbohidrats que en la medicina s'utilitza principalment per tractar l'epilèpsia (refractària) de difícil control en els nens. Igual que amb la de Dukan i la d'Atkins aquesta dieta se centra en la crema de greix mitjançant la disminució dels carbohidrats.

ReferènciesModifica

  1. Dukan is No1 diet in France | The Connexion
  2. Dukan Diet Plan Review
  3. The Dukan Diet Bestseller Book In France Now In The US | Batangas Today
  4. The Toronto Star on The Dukan Diet: "The book has sold 10 million copies worldwide, but didn't really make an impression on North America until [...]" (18 April 2011)
  5. «Ma boutique régime Dukan».
  6. Westerterp-Plantenga, Margriet S.; Sofie G. Lemmens, Klaas R. Westerterp «Dietary protein - its role in satiety, energetics, weight loss and health». The British Journal of Nutrition, 108 Suppl 2, 2012-08, pàg. –105-112. DOI: 10.1017/S0007114512002589. ISSN: 1475-2662. PMID: 23107521.
  7. Recerca a PubMed
  8. «Dieta o método Dukan». Estrategia NAOS, 12-04-2011.
  9. Sacks, Frank M.; George A. Bray, Vincent J. Carey, Steven R. Smith, Donna H. Ryan, Stephen D. Anton, Katherine McManus, Catherine M. Champagne, Louise M. Bishop, Nancy Laranjo, Meryl S. Leboff, Jennifer C. Rood, Lilian de Jonge, Frank L. Greenway, Catherine M. Loria, Eva Obarzanek, Donald A. Williamson «Comparison of Weight-Loss Diets with Different Compositions of Fat, Protein, and Carbohydrates». New England Journal of Medicine, 360, 9, 2009, pàg. 859–873. DOI: 10.1056/NEJMoa0804748. ISSN: 0028-4793. PMID: 19246357 [Consulta: 21 juliol 2014].
  10. Delbridge, Elizabeth A.; Luke A. Prendergast, Janet E. Pritchard, Joseph Proietto «One-year weight maintenance after significant weight loss in healthy overweight and obese subjects: does diet composition matter?». The American Journal of Clinical Nutrition, 90, 5, 01-11-2009, pàg. 1203–1214. DOI: 10.3945/ajcn.2008.27209. ISSN: 1938-3207 0002-9165, 1938-3207. PMID: 19793858 [Consulta: 21 juliol 2014].
  11. Claessens, M.; M. A. van Baak, S. Monsheimer, W. H. M. Saris «The effect of a low-fat, high-protein or high-carbohydrate ad libitum diet on weight loss maintenance and metabolic risk factors». International Journal of Obesity (2005), 33, 3, 2009-03, pàg. 296–304. DOI: 10.1038/ijo.2008.278. ISSN: 1476-5497. PMID: 19153580.
  12. Larsen, Thomas Meinert; Stine-Mathilde Dalskov, Marleen van Baak, Susan A. Jebb, Angeliki Papadaki, Andreas F.H. Pfeiffer, J. Alfredo Martinez, Teodora Handjieva-Darlenska, Marie Kunesova, Mats Pihlsgard, Steen Stender, Claus Holst, Wim H.M. Saris, Arne Astrup «Diets with High or Low Protein Content and Glycemic Index for Weight-Loss Maintenance». The New England journal of medicine, 363, 22, 25-11-2010, pàg. 2102–2113. DOI: 10.1056/NEJMoa1007137. ISSN: 0028-4793. PMC: PMC3359496. PMID: 21105792 [Consulta: 21 juliol 2014].
  13. Rapport d'activité 2010 de l'Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail
  14. Trichopoulou, A.; T. Psaltopoulou, P. Orfanos, C.-C. Hsieh, D. Trichopoulos «Low-carbohydrate–high-protein diet and long-term survival in a general population cohort». European Journal of Clinical Nutrition, 61, 5, 29-11-2006, pàg. 575–581. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1602557. ISSN: 0954-3007 [Consulta: 21 juliol 2014].

Enllaços externsModifica