Dieter Kunzelmann
Dieter Kunzelmann (Bamberg, 14 de juliol de 1939 - Berlín, 14 de maig de 2018)[1] va ser un activista polític d'esquerra alemany.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1939  Bamberg (Alemanya) |
| Mort | 14 maig 2018 (78 anys) Kreuzberg (Alemanya) |
| Senador de Berlín | |
| 1983 – 1985 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | polític |
| Membre de | |
Al començament de 1960 va ser membre del grup d'artistes Gruppe SPUR, inspirat en el moviment situacionista.[3] El 1967 va ser un dels fundadors de la Kommune 1, a Berlín Occidental.[4] A finals de la dècada de 1960 va ser un dels líders del grup armat Tupamaros West-Berlin, que van dur a terme diferents atemptats com la col·locació de bombes o provocació d'incendis.[5] El juliol de 1970 va ser detingut i condemnat a cinc anys de presó per aquestes activitats.[6] Entre 1983 i 1985 va ser membre de la Cambra de diputats de Berlín per la candidatura Llista Alternativa[2][7] (actual Aliança 90/Els Verds).
A finals dels anys 1980 i principis dels 1990 es va fer famós a través d'accions polítiques incòmodes i de llançament d'ous. L'11 d'octubre de 1993, per exemple, va llançar un ou al cotxe oficial de l'aleshores alcalde de Berlín, Eberhard Diepgen, durant una cerimònia a Potsdamer Platz, que va provocar que el parabrisa es danyés durant el procés. Per això, va ser condemnat a una pena suspesa de cinc mesos. El judici es va realitzar el desembre de 1995, en el qual Diepgen va ser convidat com a testimoni. Amb les paraules «Frohe Ostern, du Weihnachtsmann» ("Bona Pasqua, Pare Noel"),[8] Kunzelmann va aixafar un ou al cap de Diepgen durant la sessió del judici del 20 de desembre. Com a resultat, Kunzelmann va ser internat durant dues setmanes. A més, el 16 de gener de 1997, la suspensió de la sentència de cinc mesos es va alçar i es va convertir en pena de presó amb dret a recurs d'apel·lació. El 31 de gener de 1997 va ser condemnat a sis mesos més de presó pel segon atac d'ous. Un cop jutjat els dos fets concatenats, que sumaven gairebé un any de presó,[9] es va escapar de la custòdia i va fugir a la clandestinitat. El 3 d'abril de 1998 va publicar un anunci al diari Berliner Zeitung que anunciava el seu suïcidi[10] amb el text «Nicht nur über sein Leben, auch über seinen Tod hat er frei bestimmt, Dieter Kunzelmann, 1939–1998» ("No només va decidir lliurement sobre la seva vida, sinó també sobre la seva mort, Dieter Kunzelmann, 1939-1998").[11] El 14 de juliol de 1999, amb 60 anys, va reaparèixer oficialment per complir la condemna pendent. El 13 de maig de 2000 va ser alliberat i va llençar tres ous al mur de la presó de Tegel.[12]
Referències modifica
- ↑ «Dieter Kunzelmann - Traueranzeige» (en alemany). Trauer.inFranken.de. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Smith, J. and André Moncourt. The Red Army Faction, A Documentary History - Volume 1: Projectiles For the People (en anglès). PM Press, 2009, p. 569.
- ↑ Klimke, Martin. The Other Alliance: Student Protest in West Germany and the United States in the Global Sixties (en anglès). Princeton University Press, 2009, p. 55.
- ↑ Thomas, Nick. Protest Movements in 1960s West Germany: A Social History of Dissent and Democracy (en anglès). Berg Publishers, 2005, p. 98.
- ↑ Hauser, Dorothea. «Terrorism». A: Martin Klimke, Joachim Scharloth. 1968 in Europe: a history of protest and activism, 1956-1977 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2008, p. 271–272.
- ↑ Kundnani, 2009, p. 99, 215.
- ↑ Gessler, Philipp; Reinecke, Stefan. «The anti-Semitism of the 68ers» (en anglès). SignandSight.com, 25-10-2005. [Consulta: 22 abril 2010].
- ↑ «Nach den Eierwürfen: Von Kohl bis Kunzelmann» (en alemany). Tagesspiegel.de, 03-07-2001. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ Kundnani, 2009, p. 215.
- ↑ «Kiezspaziergang am 11. September 2004 vom Stuttgarter Platz bis zum Schloss Charlottenburg» (en alemany). Berlin.de, 08-09-2014. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ Nowakowski, Gerd. «Nachrichten eines „Scheintoten“» (en alemany). Der Tagesspiegel, 12-01-1999. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ Bruhns, Meike. «Politprovokateur Dieter Kunzelmann hat seine Haftstrafe bis zum letzten Tag abgesessen: Er wirft wieder» (en alemany). Berliner Zeitung, 15-05-2005. [Consulta: 10 maig 2021].
Bibliografia modifica
- Kundnani, Hans. Utopia Or Auschwitz: Germany's 1968 Generation and the Holocaust (en anglès). Columbia University Press, 2009.