Difosfà
El difosfà o tetrahidrur de difòsfor, és un hidrur de fòsfor, format per fòsfor i hidrogen és un compost químic molecular inestable. La seva fórmula molecular és i la seva massa molecular és 65,98 g/mol.
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 65,979 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | H₄P₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
És un líquid incolor que reacciona espontàniament en l'aire. El contingut de difosfà en el fosfà és la causa de la combustió espontània en aire a temperatura ambient. El difosfà té l'olor característica de peix podrit, que es pot percebre fins i tot a concentracions molt baixes.[1]
Història modifica
El fosfà fou sintetitzat per primera vegada el 1783 pel químic francès Philippe Gengembre (1764–1838), alumne d'Antoine L. Lavoisier. Gengembre comunicà la preparació d'un gas que s'inflamava de forma espontània escalfant fòsfor amb hidròxid de potassi,[2] segons la reacció representada per:
Estructura molecular modifica
La molècula de difosfà conté dos àtoms de fòsfor units mitjançant enllaç covalent sigma de longitud d'enllaç 222 pm. Cada un d'ells està enllaçat a dos hidrògens també per enllaç covalent simple, en aquest cas de longitud 145 pm. L'angle d'enllaç és de 91,3°. Els fòsfors s'enllacen emprant orbitals híbrids sp3, orientats en la direcció dels vèrtexs d'un tetraedre. Un dels orbitals està ocupat per una parella d'electrons que no formen enllaç, la qual cosa redueix els angles dels enllaços de 109,5° dels orbitals híbrids sp3 a només 91,3°.[4]
Preparació modifica
El disfosfà s'obté juntament amb el fosfà per hidròlisi del fosfur de calci impur que conté petites quantitats de difosfur de dicalci . La reacció és:[5]
Propietats modifica
El difosfà és líquid incolor i volàtil a temperatura ambient, té una densitat d'1,014 g/cm³ a 20 °C i un punt de fusió de –99 °C. A 0 °C la seva pressió de vapor és de 70,2 mmHg. Abans d'assolir el punt d'ebullició es descompon. El punt d'ebullició s'ha determinat per extrapolació i hauria de ser de 63,5 °C.[4] El disfosfà és molt inestable i en contacte amb l'aire s'inflama espontàniament segons la reacció:[5]
És un potent agent reductor i no mostra propietats bàsiques.[5] Si s'escalfa, el difosfà sofreix una reacció de desproporcionació i dona trifosfà i fosfà:[4]
Referències modifica
- ↑ A dictionary of science. Seventh edition, 2017. ISBN 978-0-19-106919-2.
- ↑ Gengembre, P. «Mémoire sur un nouveau gas obtenu, par l'action des substances alkalines, sur le phosphore de Kunckel». 'Mémoires de mathématique et de physique, 10, 1783, pàg. 651-658.
- ↑ Thénard, P. «Mémoire sur les combinaisons du phosphore avec l'hydrogène». Compt. Rend., 18, 1844, pàg. 652-655.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Greenwood, N. N.. Chemistry of the elements. 2a edició, 1997. ISBN 0-585-37339-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Chandra, Sulekh. Comprehensive inorganic chemistry (for B. Sc 1st year). 1st ed., repr. New Delhi, India: New Age International (P) Ltd. Pub, 2004. ISBN 81-224-1512-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Difosfà |