Digui, digui...
El curs multimèdia Digui, digui... publicat l'any 1984 per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va néixer amb l'objectiu de facilitar l'ensenyament del català a la població adulta no catalanoparlant.
Els materials es van elaborar en diferents suports: llibres, cassets d'àudio i vídeo. També es van adaptar per ser utilitzats en diferents mitjans de comunicació: televisió, ràdio i premsa. Els materials del curs es van organitzar en dos nivells d'aprenentatge.[1]
L'èxit del Digui, digui... com a recurs per aprendre català es basava, sobretot, en un seguit de qualitats:
- Feia servir diàlegs “autèntics” (o versemblants) i contextualitzats com a model de llengua a partir del qual es demana a l'aprenent que respongui, imiti, analitzi...
- Els exercicis i activitats de classe també estaven basats en situacions reals o versemblants de comunicació, la qual cosa feia que les classes fossin més interessants i es reforçava la motivació de l'aprenent.
- Contenia una gran varietat de materials flexibles adaptables a les necessitats dels aprenents. Era, alhora, un mètode per a autoaprenents o un mètode per a l'aula.
- Va aplicar el que en aquell moment eren tècniques modernes d'ensenyament de segones llengües, com ara:
- Promoure l'ús actiu de la llengua estrangera a classe com a tècnica d'aprenentatge.
- Fer que el professor fos un dinamitzador i no l'eix central de totes les activitats. El protagonisme era de l'aprenent.
- Facilitar que els aprenents sovint treballessin per parelles o amb grups, la qual cosa els permetia ser ells mateixos i que s'expressessin de manera individualitzada.[2]
Materials
modificaEls materials en suport paper eren l'eix del treball dels alumnes i dels professors. Constava de:
- Llibre de l'alumne que contenia les diferents unitats de treball, un còmic relacionat amb cada unitat i la transcripció del material auditiu.
- Llibre d'exercicis que contenia un conjunt d'activitats complementàries.
- Llibre del professor que donava indicacions metodològiques generals i d'utilització dels diferents recursos.
- Llibre de l'autoaprenent (només per al segon nivell) pensat per a les persones que volien aprendre de forma autònoma.
Els materials d'àudio es presentaven en cassets que recollien els diàlegs de les situacions comunicatives i els exercicis orals i de pronunciació del llibre.
Els vídeos van ser concebuts com una sèrie de programes de televisió i anaven adreçats a un públic més ampli que els alumnes del curs.
Mitjans de comunicació
modificaPer TV3 es van emetre els vídeos del curs en forma de sèrie televisiva diària.
En el programa de ràdio, un professor presentava les activitats i resolia qüestions relacionades amb el curs plantejades tant per alumnes com per professors.
A la premsa es va publicar una pàgina setmanal amb activitats lúdiques i concursos relacionats amb el context social i cultural i amb el contingut del mateix diari.
Amb el curs Digui, digui... es va donar forma a un projecte global de renovació, innovació i formació per facilitar i millorar l'ensenyament del català. L'elaboració i la implementació del curs van representar un canvi profund en la manera d'ensenyar i en la manera d'aprendre: aprendre català era fàcil i atractiu.
El Digui, digui... es va editar l'any 1984 i va funcionar fins al 2007, any en què fou substituït per l'espai virtual d'aprenentatge Parla.cat.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gimeno, Montserrat «v». “La Direcció General de Política Lingüística i l'ensenyament de català per a adults. La perspectiva històrica, 1. L'enfocament comunicatiu i els processos d'innovació”. Revista (Llengua i Ús, núm. 51, 2012).
- ↑ Ibarz, Toni “Working with Digui, digui...”: La preparació d'un curs comunicatiu de català. (Catalan Review, Vol. VIII, number 1-2, 1994, p. 229-237).