Dimitris Michalopoulos
Dimitris Michalopoulos (grec: Δημήτρης Γ. Μιχαλόπουλος) (Atenes, 1 de maig de 1952) és un historiador grec. Els seus camps de recerca comprenen la Primera Guerra Mundial, els moviments feixistes, la navegació antiga i la història dels Balcans. Actualment, està adscrit a l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica i ensenya Història de la Grècia Moderna a la Universitat del Poble (Atenes). En el seu últim treball, presenta la teoria que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic i que l'illa d'Eolo, déu dels vents, era una de les illes Balears.[1]
.jpg)
Nascut a Atenes el 1952, va estudiar a l'Escola Italiana d'Atenes, es va graduar en història i arqueologia a la Facultat de Filosofia de la Universitat d'Atenes (1974) i gràcies a una beca del govern francès, va estudiar també a París on va obtenir el doctorat en història a l'École des Hautes Études en ciències socials.[2] Després d'haver estat l'arxivista de la presidència de Grècia, va ensenyar, primer com a lector i després com a professor adjunt, "la Història dels Balcans" a la universitat de Tessalònica, va ser el director del Museu de la Ciutat d'Atenes[3] i professor d'història naval a l'Escola de Guerra de l'Armada Grega. El maig de 2017 va ser professor convidat a la Universitat de Bucarest.[4] Avui és l'historiador de l'esmentat Institut d'Història Marítima Hel·lènica.
L'any 1984 va ser beneficiari de la Beca Fulbright.[5] L'any 1990 va ser director de la secció d'Estudis Grecs de la Universitat de Valladolid, adscrita al Centre Cultural Europeu de Delfos. Durant els anys 1996-1999, en el marc del programa PROGRESS de la Unió Europea, va col·laborar amb el Museu de la Ciutat de Girona.[6]
L'Odissea
modificaMichalopoulos dona suport a la tesi que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic. La seva tesi va ser finalment, després de debats molt llargs, acceptada per l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica, que és un organisme governamental, és a dir l'Institut de recerca de la Guàrdia Costera Grega. El seu llibre, L’Odyssée d’Homère au-delà des mythes, publicat també en anglès i grec, s'ofereix gratuïtament per l'esmentat Institut, la seu del qual es troba al Pireu.
És notable que el primer anunci oficial d'aquesta nova tesi va tenir lloc a la Universitat Dokuz Eylul d'Izmir, al programa de la càtedra "Jean Monnet" (3 de juny de 2016).[7]
Obres publicades
modifica- The Homeric Question Revisited: An Essay on the History of the Ancient Greeks, Academica Press, 2022. ISBN 9781680537000
- L’Odyssée d’Homère au-delà des mythes, El Pireu: Institut d’Histoire Maritime Hellène, 2016, ISBN 978-618-80599-2-4.
- Homer’s Odyssey beyond the Myths, El Pireu: Institute of Hellenic Maritime History, 2016, ISBN 978-618-80599-3-1.
- “Peripeteia in the Atlantic: Ulysses’ Voyages between Europe and America”, Revista da História da Universidade Estadual de Goiás, volumen 6, número 2 (agost-desembre de 2017), pàgines 1-20.
- Ulisse nell’Oceano Atlantico. La questione omerica riesaminata, Edizioni Accademiche Italiane, 2018, ISBN 978-620-2-08420-8.
També:
- Els Grecs antics, Amèrica i Cristòfor Colom (en grec), Atenes: Lonchī, 2015, ISBN 978-960-6804-33-5.
- Les Argonautes,París: Dualpha, 2013, ISBN 978-235-3-74251-6.
- La Venjança Catalana,http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2020/11/la-venjanca-catalana.html
Referències
modifica- ↑ Michalopoulos, Dimitri L'Odyssée d'Homère au-delà des mythes, El Pireu: Institut histoire maritime hellène, 2016, p. 48..
- ↑ «Recherches sur la vie politique en Grèce pendant les années 1862-1869.». [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ Schmuck, Hilmar Griechischer biographischer Index, Munic: K.G.Saur, 1993, pàg. 749.
- ↑ «Visiting Professors IHR-ICUB» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ «1984-1985 Fulbright Grantees» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ Fabregas, Xavier «[10 de març de 1998 L'església de Sant Feliu esdevé un camp de proves de radars de subsol]». Diari de Girona.
- ↑ «Jean Monnet Chair in European Social Policy». Arxivat de l'original el 2022-10-24. [Consulta: 24 febrer 2022].