Dimorfisme sexual
El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie. Es produeix en molts eucariotes en major o menor grau, especialment entre els animals. En algunes espècies, com és el cas d'alguns rapinyaires i aranyes, les femelles són les més grans, però en els mamífers, la majoria de vegades és el mascle qui té una mida més gran. També es dóna el cas en què individus del mateix sexe tenen diferents aspectes; això s'anomena polimorfisme sexual. En el cas dels ocells és molt comú parlar de dimorfisme sexual per a referir-se només al plomatge. Normalment, els mascles presenten un plomatge més cridaner que el de les femelles. El plomatge acostuma a tenir dimorfisme estacional: mascles i femelles tenen un plomatge diferent durant l'estació reproductiva i durant l'estació hivernal o no reproductiva. Aquests plomatges són comuns en aus migratòries. Darwin proposà la selecció sexual com el fenomen que origina aquest dimorfisme sexual.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ «Quantifying avian sexual dichromatism: a comparison of methods». The Journal of Experimental Biology, 211, 2008, pàg. 2423–2430. DOI: 10.1242/jeb.013094.
BibliografiaModifica
- Bonduriansky, Russell «The evolution of condition-dependent sexual dimorphism». The American Naturalist, 169, 1, 2007, pàg. 9–19. DOI: 10.1086/510214. PMID: 17206580.
- Figuerola, Jordi «A comparative study on the evolution of reversed size dimorphism in monogamous waders». Biological Journal of the Linnean Society, 67, 1, 1999, pàg. 1–18. DOI: 10.1111/j.1095-8312.1999.tb01926.x.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimorfisme sexual |