Dinastia dels Jin posteriors
La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle iv.
Dades | |
---|---|
Tipus | estat xinès històric ![]() |
Història | |
Reemplaça | dinastia dels Jin anteriors (384) Liang posteriors (403) ![]() |
Creació | 384 (Gregorià) |
Data de dissolució o abolició | 417 (Gregorià) ![]() |
Reemplaçat per | dinastia Jin de l'Est (417) ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | Setze Regnes ![]() |
Setze regnes |
---|
16 regnes |
Cheng Han |
Zhao anteriors (Han septentrionals) |
Zhao posteriors (Txao posteriors) |
Liang anteriors (Leang anteriors) |
Liang posteriors (Leang posteriors) |
Liang occidentals (Leang occidentals) |
Liang septentrionals (Leang septentrionals) |
Liang meridionals (Leang meridionals) |
Qin anteriors (Jin anteriors) |
Qin posteriors (Jin posteriors) |
Qin occidentals (Jin occidentals) |
Yan anteriors (Yen anteriors) |
Yan posteriors (Yen posteriors) |
Yan septentrionals (Yen septentrionals) |
Yan meridionals (Yen meridionals) |
Xia |
No inclosos en els 16 regnes |
Ran Wei |
Qiao Zong (Shu occidentals) |
Yan occidentals (Yen occidentals) |
Duan |
Yuwen |
Chouchi |
Wei (Dingling) |
Dai |
Huan Chu (Huan Xuan) |
El 383 el sobirà Fu Kien de la dinastia dels Jin anteriors va patir una greu derrota quan va atacar a l'imperi xinès del sud, a la vora del riu Huau-ho. Llavors els mujong es van revoltar i van formar dos dinasties: la dinastia dels Yen posteriors i la dinastia dels Yen Occidentals.
Un general de Fu Kien, de nom Yao Chang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part del Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao) que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.[1]
Reis de la dinastia dels Qin o Jin posteriors (noms en transcripció moderna) Modifica
Nom de temple | Nom pòstum | Nom de família i normal | Duració | Nom de l'era i duració |
---|---|---|---|---|
Taizu (太祖 Tàizǔ) | Wuzhao (武昭 Wǔzhāo) | 姚萇 Yáo Cháng | 384-393 | Baique (白雀 Báiquè) 384-386 Jianchu (建初 Jiànchū) 386-393 |
Gaozu (高祖 Gāozǔ) | Wenhuan (文桓 Wénhuán) | 姚興 Yáo Xīng | 394-416 | Huangchu (皇初 Huángchū) 394-399 Hongshi (弘始 Hóngshǐ) 399-416 |
No existeix | Hòuzhǔ (後主 Hòuzhǔ) | 姚泓 Yáo Hóng | 416-417 | Yonghe (永和 Yǒnghé) 416-417 |
Referències Modifica
- ↑ Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537.