Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
  | |
| Nom original | (grc) Διόφαντος ὁ Ἀλεξανδρεύς |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 201 (Gregorià) ↔ 215 (Gregorià) Alexandria |
| Mort | 285 (Gregorià) ↔ 299 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
Vida Modifica
No es coneix res de la seva vida. És segur que va viure després del 150 aC (perquè cita Hipsicles, que va viure en aquesta època) i abans del 415 dC (perquè el cita Teó d'Alexandria en una obra d'aquesta data).[1] Malgrat la incertesa de la seva datació, els estudiosos opinen que devia viure en el segle iii.[2] El seu origen i la seva religió, també han estat objecte de múltiples especulacions.[3]
Per un antic epigrama, se sap que va viure 84 anys.[4]
Obra Modifica
Només es conserven dues obres seves: l'Aritmètica i Sobre els nombres poligonals (De Multangulis Numeris).
L'Aritmètica Modifica
L'Aritmètica ha tingut una gran influència en la història de les matemàtiques. Només cal recordar que el darrer teorema de Fermat, el va escriure Fermat, a mitjans del segle xvii, en un marge precisament del seu exemplar de l'Aritmètica de Diofant, o que el desè problema de Hilbert (1900) està dedicat a les equacions diofàntiques.
En la introducció, Diofant diu que l'obra es compon de tretze llibres, dels quals només se'n conserven sis en manuscrits en (grec antic). Altres quatre llibres s'han descobert en una versió en (àrab), probablement una traducció de Qusta ibn Luca.[5] Per les referències internes, sembla que aquests quatre llibres en àrab serien els IV, V, VI i VII, mentre els sis llibres en grec serien els I, II, III, VIII, IX i X.[6]
Potser l'aportació més original de Diofant, en contra dels hàbits grecs tradicionals, és la d'introduir abreviatures simbòliques per representar els termes de les equacions, cosa que més endavant donaria pas a l'àlgebra. També representa un trencament amb la matemàtica grega, l'estudi de potències superiors a dos: cúbiques, etc.
Els llibres I a III estan dedicats a la resolució d'equacions lineals i quadràtiques. En els llibres IV a VII, s'estudien les equacions de grau superior a dos. En el llibre VIII, s'explica el mètode de resolució per falsa posició, procedent de la matemàtica egípcia. I el llibre X estudia els triplets pitagòrics..
Referències Modifica
Bibliografia Modifica
- Heath, Thomas Little. Diophantus of Alexandria: A Study in the History of Greek Algebra (en (anglès)). Cambridge University Press, 1910 (reimprès 2012).
- Katz, Victor J. A History of Mathematics (en (anglès)). Nova York: Harper Collins, 1993, p. 162-173. ISBN 0-673-38039-4.
- Sesiano, Jacques. Books IV to VII of Diophantus' Arithmetica in the Arabic translation attributed to Qusṭā ibn Lūqā (en (anglès)). Nova York: Springer Verlag, 1982. ISBN 978-0-387-90690-4.
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diofant d'Alexandria |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Diofant d'Alexandria» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Diophantus of Alexandria. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 31 Juliol. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.
- Schappacher, Norbert. Diophantus of Alexandria : a Text and its History Arxivat 2014-01-13 a Wayback Machine.. Abril, 2005.