No s'ha de confondre amb Díon.

Dion (en llatí Dium, en grec antic Δῖον) era una ciutat de l'antiga Macedònia. No era una ciutat gran però era considerada una de les més importants i un baluard de la seva frontera marítima en direcció sud.

Infotaula de geografia físicaDion
Dion archaeological site 102.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusPoble Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaDion-Olympos Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DE Diou.svg Modifica el valor a Wikidata
 40° 10′ 34″ N, 22° 29′ 31″ E / 40.1761°N,22.4919°E / 40.1761; 22.4919Coord.: 40° 10′ 34″ N, 22° 29′ 31″ E / 40.1761°N,22.4919°E / 40.1761; 22.4919
Dades i xifres
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata

La menciona Tucídides, quan diu que el general espartà Bràsides va arribar a Dion després de travessar la frontera entre Tessàlia i Macedònia durant la seva expedició l'any 424 aC cap a les colònies atenenques de Tràcia, passant pel territori del seu aliat Perdicas II.

Va ser atacada per una incursió dels etolis dirigida per Escopes, que va destruir les muralles i gairebé va arranar la ciutat, segons diu Polibi. Filip V de Macedònia va venjar la destrucció amb un atac a la capital etòlia. La ciutat va ser reconstruïda, i l'any 169 aC era una forta posició de Perseu, i la va abandonar inesperadament a l'arribada del cònsol Quint Marci Filip, que només va ser a la ciutat per molt poc temps. Perseu la va tornar a ocupar i va reparar els danys a les muralles que havien fet els romans, explica Titus Livi.

Segons Plini el Vell, a la seva època era una colònia romana. La ciutat consta a l'Itinerari d'Antoní i a la Taula de Peutinger i la descriu Pausànias.

És l'actual Malathria, on s'han trobat les restes d'un teatre i un estadi i els fonaments de les muralles. Titus Livi parla dels seus esplèndids edificis i de la multitud d'estàtues dels seus carrers. Se sap que tenia un temple dedicat a Zeus Olímpic i s'hi van celebrar uns jocs públics anomenats Olímpia instituïts pel rei Arquelau diu Diodor de Sicília. L'estadi i el teatre van servir sens dubte per la celebració d'aquests Jocs. Alexandre el Gran va situar en aquesta ciutat les estàtues dels vint-i-cinc generals morts a la Batalla del Grànic, obra de Lísip, diu Flavi Arrià. Quint Cecili Metel Macedònic va traslladar a Roma aquest grup d'estàtues.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Dium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dion