Dírham

(S'ha redirigit des de: Dirham)

El dírham (àrab: درهم, dírham, pl. àrab: دراهم, darāhim) fou una antiga moneda musulmana d'argent que valia la desena part del dinar d'or. De vegades se’n diu també besant en texts anteriors al segle xvii.[1] També és el nom de monedes actuals.

Antics dírhamsModifica

El nom del dírham, temps enrere anomenat dirhem (forma de la qual deriva l'antiga adaptació catalana direm i la mesura de pes adaram), prové de la dracma bizantina, ja que l'Imperi Romà d'Orient controlava el Llevant mediterrani i comerciava amb Aràbia, de manera que la moneda hi circulava llavors, en temps preislàmics, i més endavant i tot.

Aquesta moneda fou adoptada inicialment en terres àrabs i, cap al final del segle vii, es va generalitzar pels territoris islàmics copiant la dracma sasanida de 3,98 g. Abd-al-Malik (685-705) reformà el sistema monetari fent que a partir d'aleshores fos completament epigràfic indicant el nom del sobirà i un vers religiós, es fixà el pes en 2,97 g. De dírhams se'n van encunyar a molts països mediterranis, incloent-hi al-Àndalus a partir del 722, i segurament es va usar arreu d'Europa entre els segles x i xii. En el període taifa, es va fer molt sovint de billó i en el període almohade es produïren dírhams quadrats de nomes 1,5 g.

També el dram, l'actual moneda d'Armènia, té un origen similar. L'apropiació de la dracma i la seva conversió en dírham per part del món musulmà és comparable al que succeí amb el denari o diner romà i el dinar.

Dírhams actualsModifica

Vegeu també: Dírham marroquí i Dírham dels Emirats Àrabs Units

Actualment és la unitat monetària oficial del Marroc i dels Emirats Àrabs Units. També és moneda fraccionària de Qatar i de Líbia, ja que és la centèsima part del riyal de Qatar i la mil·lèsima del dinar libi. Al Tadjikistan, anomenada diram, és la centèsima part del somoni.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dírham

BibliografiaModifica

  • de Crusafont i Sabater, Miquel. Glossari català de numismàtica amb totes les poblacions emissores (Països Catalans i Corona catalano-Aragonesa). Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Numismàtics-Institut d'Estudis Catalans, 2017. ISBN 978-84-9965-355-6.