Dirk Hartog

explorador neerlandès

Dirk Hartog (batejat el 30 d'octubre de 1580 - enterrat l'11 d'octubre de 1621) va ser un navegant i explorador neerlandès del segle XVII. La seva expedició va ser el segon grup europeu que va posar un peu a la costa occidental d'Austràlia i el primer que va deixar enrere un artefacte per registrar el seu pas, la placa de Hartog, a l'illa que avui en dia porta el seu nom, l'Illa Dirk Hartog.

Infotaula de personaDirk Hartog
Nom original(nl) Dirck Hartog Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1580 ↔ 1585 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Mort1621 ↔ 1650 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

El seu nom no es coneix amb precisió i de vegades s'escriu alternativament Dirck Hartog, Dirck Hartog o Dirch Hartichs o fins i tot Theodoric Hertoge i Hartogszoon.[1]

Biografia modifica

Nascut en una família de mariners, va rebre el comandament del seu primer vaixell als 30 anys i va passar diversos anys en operacions comercials reeixides a la Mediterrània i la mar Bàltica.[2]

Després va ser contractat per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals el 1615 fou nomenat capità de l'Eendracht en una expedició d'una flota cap a les Índies Orientals Neerlandeses. Tots els vaixells van sortir junts dels Països Baixos el gener de 1616, però Hartog i el seu vaixell es varen separar de la resta per una tempesta i va arribar sol al cap de Bona Esperança.

Va partir de nou cap a Batavia (l'actual Jakarta), utilitzant la ruta Brouwer descrita pel també navegant neerlandès Hendrik Brouwer que aprofitava els Quaranta rugents com una ruta més ràpida per arribar a l'illa de Java. El 25 d'octubre de 1616, a aproximadament 26° de latitud sud, Hartog i la seva tripulació els va sorprendre veure aparèixer un grup d'illes desconegudes. Van desembarcar a una de les illes que avui dia es coneix com a illa Dirk Hartog, a l'entrada de la badia dels Taurons, a la costa occidental d'Austràlia.[3] Per tant, va ser el segon europeu conegut que va posar un peu a territori australià, el primer va ser Willem Janszoon.[4]

Hartog va passar tres dies examinant la costa i les illes més properes. Va batejar la zona amb el nom d'Eendrachtsland pel seu vaixell, encara que aquest nom no ha perdurat. Abans de marxar cap a Batavia, Hartog va deixar-hi damunt un suport de fusta el primer objecte i el primer escrit europeu que es coneix a Austràlia: un plat de peltre amb una inscripció que testimonia el seu pas per aquesta terra. La inscripció (traduïda de l'original neerlandès) diu:[5]

« El 25 d'octubre de 1616 va arribar aquí el vaixell Eendracht d'Amsterdam. Cap mercader Gilles Miebais de Lieja; el patró Dirck Hatichs (Dirk Hartog) d'Amsterdam. El dia 27 marxem cap a Bantum. El comerciant Jan Stins; Cap timoner Pieter Doores de Brielle. Any 1616. »

En no trobar-hi res d'interès, Hartog va continuar navegant cap al nord al llarg d'aquesta costa fins ara inexplorada d'Austràlia Occidental, fent cartes nàutiques fins als 22° de latitud sud. Aleshores va deixar la costa i va posar rumb cap a Batavia, arribant-hi finalment el desembre de 1616, uns cinc mesos després de la seva arribada prevista.[6]

Al seu retorn a Amsterdam el 1618 va deixar l'ocupació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, reprenent les empreses comercials privades al Bàltic.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Giles, Ernest. «Australia Twice Traversed.» (en anglès). BOOK 1. CHAPTER 1.1. FROM 4TH TO 30TH AUGUST, 1872.. The Project Gutenberg EBook. [Consulta: 30 maig 2023].
  2. «Hartog, Dirk (1580–1621)». Australian Dictionary of Biography1llengua=anglès. [Consulta: 30 maig 2023].
  3. «Dirk Hartog Landing Site 1616». Australian Heritage Database. [Consulta: 30 maig 2023].
  4. Niubó, 2022, p. 276-279.
  5. Schilder, G.G.. De ontdekkingsreis van Willem Hesselsz de Vlamingh in de jaren 1696-1697. Deel I en II. Nijhoff, 1976, p. 322. ISBN 9024718775 [Consulta: 24 maig 2023]. 
  6. Niubó, 2022, p. 287-291.