Disamistade

pel·lícula de 1988 dirigida per Gianfranco Cabiddu

Disamistade és una pel·lícula italiana del 1988 dirigida per Gianfranco Cabiddu. Primera obra del mateix Cabiddu, està ambientada a la Sardenya dels anys 50 i se centra en la venjança sarda, en aquest cas fracassada, sense voluntat de consumar, legítima segons la tradició, però no amb l'esperit dels nous temps i de les noves gents.[1]

Infotaula de pel·lículaDisamistade
Fitxa
DireccióGianfranco Cabiddu Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEdoardo Ceccuti
Dissenyador de produccióLivia Borgognoni Modifica el valor a Wikidata
GuióGianfranco Cabiddu i Claudio Lolli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNicola Piovani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlo Tafani Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEnzo Meniconi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCompania Lavoratori del Cinema e del Teatro
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0097210 Filmaffinity: 429188 Letterboxd: disamistade Allmovie: v130703 TCM: 509076 TMDB.org: 276142 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Sebastiano és fill d'un pastor. Avui ha crescut fora del país, estudiant. A la seva mare li agradaria que fos metge, advocat, capellà, el nen és tan seriós i estudiós. Sebastiano ha de tornar al poble perquè el seu pare ha estat assassinat. Depèn d'ell venjar-se. Però a hores d'ara té altres sentiments, tot i que es queda al poble, potser per resoldre el seu comportament. Però acaba en una colla de terratinents, arran d'un robatori patit pel ramat familiar. I aleshores troba l'amor de Domenicangela, mansa i "nova" com ell. Detingut i condemnat per abigeat, i també per venjança de sang, fa entendre als vilatans que això no és cosa seva, acusat i processat per delictes que no són seus. En el judici declara la seva responsabilitat per balentias, però també declara la seva negativa a la venjança de sang.

La candent qüestió antropològica té al darrere els estudis d'Antonio Pigliaru sobre La vendetta barbaricina come ordinamento giuridico (1959), però també els consells d'un altre antropòleg sard, Giulio Angioni, estudiós de les transformacions de la segona meitat del segle XX sard i més enllà.[2]

Repartiment modifica

Nominacions modifica

Als David di Donatello 1990 va ser nominada al David di Donatello al millor director novell i als Nastri d'argento 1990 fou nominada al Nastro d'Argento al millor director novell.

Referències modifica

  1. Proyección de la pelicula "Disamistade - Inimicizia" de Gianfranco Cabiddu, Istituto Italiano de Cultura Lima
  2. Disamistade al web del Festival de Trento

Enllaços externs modifica