Discinèsia tardana

La discinèsia tardana (DT) és un trastorn que provoca moviments corporals repetitius i involuntaris, que poden incloure fer ganyotes, treure la llengua o picar de llavis.[1] A més, pot haver-hi moviments ràpids de sacsejades o moviments de retorçament lents.[1] Al voltant del 20% de les persones amb DT, el trastorn interfereix la vida diària.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaDiscinèsia tardana
Tipusalteració genètica i efecte advers de la medicació psicofarmacològica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10G24.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9333.85 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM272620 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB12909 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000685 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1151826 i 287230 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000071057 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0686347 i C0686347 Modifica el valor a Wikidata

La discinèsia tardana es produeix en algunes persones com a resultat de l'ús a llarg termini de medicaments que bloquegen els receptors de dopamina com els antipsicòtics i la metoclopramida.[1][3] Aquests medicaments s'utilitzen generalment per a malalties mentals, però també es poden donar per a problemes gastrointestinals o neurològics.[1] La malaltia normalment es desenvolupa només després de mesos o anys d'ús.[1][2] El diagnòstic es basa en els símptomes després de descartar altres causes potencials.[1]

Els esforços per prevenir la malaltia inclouen utilitzar la dosi més baixa possible o suspendre l'ús de neurolèptics.[2] El tractament inclou aturar la medicació neurolèptica si és possible o canviar a clozapina.[1] Es poden utilitzar altres medicaments com la valbenazina, la tetrabenazina o la toxina botulínica per disminuir els símptomes.[1][4] Amb el tractament, alguns veuen una resolució dels símptomes, mentre que altres no.[1]

Les taxes en els que prenen antipsicòtics atípics són al voltant del 20%, mentre que els que prenen antipsicòtics típics tenen taxes d'aproximadament el 30%.[5] El risc d'adquirir la malaltia és més gran en persones grans,[2] per a les dones, així com pacients amb trastorns de l'estat d'ànim i/o diagnòstics mèdics que reben medicaments antipsicòtics.[6] El terme "discinèsia tardana" es va utilitzar per primera vegada el 1964.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Tardive dyskinesia» (en anglès), 01-06-2017. Arxivat de l'original el 18 juny 2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vijayakumar, D; Jankovic, J «Drug-Induced Dyskinesia, Part 2: Treatment of Tardive Dyskinesia.». Drugs, 76, 7, maig 2016, pàg. 779–87. DOI: 10.1007/s40265-016-0568-1. PMID: 27091214.
  3. «Tardive Dyskinesia», 2015. Arxivat de l'original el 28 agost 2017.
  4. «Tardive Dyskinesia Information Page». Arxivat de l'original el 2017-07-04.
  5. Carbon, M; Hsieh, CH; Kane, JM; Correll, CU «Tardive Dyskinesia Prevalence in the Period of Second-Generation Antipsychotic Use: A Meta-Analysis.». The Journal of Clinical Psychiatry, 78, 3, març 2017, pàg. e264–e278. DOI: 10.4088/jcp.16r10832. PMID: 28146614.
  6. Lynn, D. Joanne, Newton, Herbert B. and Rae-Grant, Alexander D. eds. 5-Minute Neurology Consult, The. 2nd Edition. Two Commerce Square, 2001 Market Street, Philadelphia, PA 19103 USA: Lippincott Williams & Wilkins, 2012. Books@Ovid. Web. 03 December, 2020