Discussió:Odissea

algú s'anima a resumir més l'argument, amb enllaços als temes i personatges importants? Faltaria escriure sobres les repercussions de l'obra--barcelona 15:09 9 jul, 2005 (UTC)

Argument.

Acabada la contesa troiana els herois aqueus supervivents han anat tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d’Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l’Olimp. La dea Atena s’erigirà en advocada i protectora d’Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d’Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Hèlena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar amb Penèlope, esposa de l’heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l’acabament d’una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l’assassinat de Telèmac. Aquí es produeix el primer flash-back de l’obra: en el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d’Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l’heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l’illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n’enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d’hospitalitat de l’època se l’acull, se li permet l’estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l’heroi no pot reprimir l’emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures:

· Al país dels cicons. · Al país dels lotòfags. · Amb el ciclop Polifem. · A l’illa d’Èol. · La pèrdua d’una part important de la seva flota al país del lestrígons. · L’arribada i estada d’Odisseu i de la resta de companys a l’illa de la fetillera Circe. · El descens a l’Hades. · Les dificultats del retorn amb les escenes de les Sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d’Hèlios.

Un cop acabada la narració hom retorna l’acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d’Atena, la qual no l’abandona en tota la tornada, adopta l’aspecte d’un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Hèlena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança. Introduït Odisseu a palau amb l’aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l’arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents. Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.