Discussió:Religió minoica

--Gerhidt (disc.) 15:28, 19 feb 2017 (CET)

Culte

Per no eliminar les referències i si al final em deixo res, deixo aquí aquest apartat. --Gerhidt (disc.) 20:53, 22 gen 2017 (CET)

El Palau de Cnossos era un lloc de culte religiós alhora que el centre de poder polític. Se'l representa en diverses imatges al costat de déus o amb les banyes sagrades símbol del brau, un dels animals sacres minoics (com es desprèn del mite posterior del Brau de Creta, pare del minotaure). Dins del palau se celebraven cerimònies on els minoics feien ofrenes als seus déus, representades per estatuetes votives, menges, tauletes amb inscripcions i sacrificis. Les ofrenes eren acompanyades de balls rituals.

Un altre lloc de rellevància era el laberint, popularitzat per la mitologia grega, amb Ariadna com a protectora. A les fonts minoiques no apareix el minotaure però sí altres monstres híbrids associats a aquest laberint. L'auge de la seva figura va tenir lloc a la posterior civilització micènica. Etimològicament la paraula "laberint" es relaciona amb el labris sagrat, ja que el laberint de Creta contenia un temple dedicat a aquesta destral.

Un festival conegut per les pintures és el salt del brau (ταυροκαθάψια en grec), on diversos concelebrants saltaven per sobre del brau i li agafaven les banyes. Aquest animal, en ser muntat, feia un gest cap enrere que permetia moviments acrobàtics dels saltadors, que provaven així el seu valor i honraven l'animal sagrat. Aquesta festa es mantindria, amb un caràcter progressivament més lúdic, en diverses cultures mediterrànies. A banda dels frescs dels palaus, la cerimònia es coneix per diversos segells personals, que es considera que podrien tenir un caràcter d'amulet protector, trobats en tombes. Aquestes escenes accentuen el caràcter simbòlic i no literal del salt del brau.

Pintura representant el salt del brau

Existeix polèmica sobre si els minoics practicaven sacrificis humans. S'han trobat esquelets col·locats en plataformes elevades i amb signes de violència en almenys tres jaciments, però no és evident si van ser sacrificats o van aprofitar-se els cadàvers per a una cerimònia d'expiació després que morissin per altres causes, com va passar en un altre jaciment, en el qual s'han trobat restes humanes de morts en un terratrèmol ofertes en un altar.

Gran part de la informació sobre la religió minoica s'ha extret de les restes d'enterraments, que tenien lloc en tombes circulars al sud de l'illa i en uns mausoleus o cases-tomba a la resta de Creta. La majoria d'inhumacions són individuals, tret d'algunes famílies completes. No es coneixen els rituals que acompanyaven aquestes inhumacions però l'abundància de copes i plates fa pensar en banquets mortuoris al mateix lloc de l'enterrament. S'acompanyava el difunt d'aixovars funeraris, com en altres cultures mediterrànies. Posteriorment, en dies assenyalats, es repetien cerimònies de banquets fúnebres i es deixaven ofrenes junt a les tombes, amb kernoi o plates de culte. El culte als morts s'estengué durant el període neopalatí i indica una creença en un més enllà que continua influint en l'existència dels vius. En les darreres etapes de la civilització minoica apareixen sarcòfags i representacions de desfilades funeràries de clara influència egípcia, incloent-hi al·lusions al judici de l'ànima egipci.

En les restes de les cases apareixen sales que funcionaven com a capelles o santuaris domèstics, amb símbols divins. Alguns d'ells mostren columnes en petites representacions, que podrien referir-se al palau que actuava com a temple comú o un record de les estalactites de les coves venerades des del neolític.