Discussió:Trobada LAN
Eduard 'Mat!/Ozone' Matas ens explica el seu sentiment i experiència amb les parties, deixant ben clara la diferència entre les DEMOpartys i les LANpartys:
M'agrada destacar en primer lloc que la Party és una reunió d'amics que compartim una passió, la demoscene. Els amics necessitem un contacte presencial. Internet serveix per no perdre mai el contacte i per comunicar-nos sovint, però no pot -encara- reemplaçar el veure'ns les cares i fer petar la xerrada. D'aquesta manera les partys són, ho repeteixo, reunions d'amics. De bons amics.
Molt sovint el trajecte cap a la party ja és una aventura on comença la diversió. Al tren, autocar o al cotxe ja estem tots esverats. Parlem dels últims esdeveniments, cridem sobre lo que més ens ha impactat, critiquem les obres pròpies i les dels demés, i discutim sobre assumptes de tota mena. Si la Party és a l'extranger, ja el trajecte ens serveix per aprendre: Cultures diferents, altres paissatges, més o menys riquesa -plasmat per exemple amb millors carreteres-, i un munt de coses. Els trajectes a partys extrangeres ja son molt gratificants.
Quan s'arriba al recinte i s'hi entra ens envaeix un sentiment molt intens de satisfacció. És una mescla d'emoció i d'excitació. Volem integrar-nos a la party ja!. És habitual que a l'entrada retrobem altres amics, i llavors es continua amb la tònica que imperava al trajecte: xerrades, crits, gestos... Tot plegat molt divertit. Pel fet d'assistir a la party un ja vé preparat per absorbir coneixements de tota mena. I a la vegada està ansiós per explicar detalladament tot allò que ha après o que vol comunicar. I no parlem només de presentar el seu treball scener (demo, pixelat o el que sigui), sino de fer un intercanvi profund de coneixements.
A les partys es parla de tot, com només es pot fer entre bons amics. S'expliquen anècdotes de la vida, es parla de l'art, de la tecnología, de religió, filosofia, economía, naturalesa, gastronomía (marques i gust de cerveses ;)) i sobre tot allò susceptible de ser analitzat. S'aprèn molt. Moltíssim.
I ja parlant de la meva experiència durant aquests vuit anys vivint de party en party, he de dir que el moviment demoscener m'ha fet ser com sóc. A les partys d'arreu d'Europa he après de tot. Durant la guerra de Kosovo es va fer una Party a Belgrad on vaig poder parlar amb totes les parts del conflicte (bàsicament serbis i albanokosovars) i això em va fer entendre moltes coses i m'ajudà a relativizar-ho tot. No tot és blanc o negre, existeixen infinits matissos de gris. També admiro aquesta solidaritat total que existeix en el món demoscener, aquest altruïsme absolut. Recordo arribar a una ciutat hongaresa de nom impronunciable -Satoraljalhjujajheli- i telefonar a un scener a qui gairebé no coneixia de res, però que quatre anys enrera m'havia dit, en coincidir a una party, que podia trucar-lo si visitava la seva ciutat. Doncs bé, en telefonar-me no només em van acollir esplèndidament a casa seva (tota la seva familia) sino que em van regalar préssecs, records de la ciutat, i un munt de disquets amb les seves produccions demosceners. Gairebé no parlaven res més que hungarès, i ens enteniem com podiem. Però destaco que l'únic vincle que ens unia era la demoscene.
Per altra banda també recordo amb carinyo una familia que em van acollir a Bucarest, Romania, i que després de la party (anomenada Dracula) em van explicar en primera persona i molt detalladament com van viure ells la caiguda del comunisme i l'arribada del capitalisme (allà en deien democràcia). Es va fer una taula rodona on s'hi van apuntar els veïns d'aquesta familia, i tothom va aportar la seva experiència, rics i pobres i cultes i ignorants. Sense el moviment demoscener, probablement mai hauria fet amics així.
Ho vaig deixar a mitjans del 2002, degut a que mica a mica les partys sceners van anar desapareixent o es van transformar en "Lan-Partys". I a les LAN partys l'objectiu ja no és el contacte i l'intercanvi de coneixements, sino l'us de la xarxa. Em vaig quedar garratibat el primer cop que en saludar a un desconegut a una party em va respondre "Deixa'm baixar-me aquesta peli en pau".
Sort que encara hi ha iniciatives per mantenir viu l'esperit demoscener, com el curs universitari "sceneschool punt scenesp punt org barra datr"