Districte d'Hinthada

(S'ha redirigit des de: Districte d'Henzada)

El districte d'Hinthada o d'Henzada és una divisió administrativa de la divisió d'Ayeyarwady a Birmània, a la part nord de la divisió. La superfície és de 6990 km²; no s'han publicat les estadístiques de població. El riu Irauadi (Ayeyarwady) forma el límit oriental.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte d'Hinthada

Localització
Map
 17° 38′ 00″ N, 95° 30′ 00″ E / 17.6333°N,95.5°E / 17.6333; 95.5
EstatMyanmar
Regiódivisió d'Ayeyarwady Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6.985,9 km² Modifica el valor a Wikidata

Administració modifica

Es divideix en sis townships (àrees dependents d'una ciutat):

  • Hinthada
  • Zalun
  • Laymyethna
  • Myanaung
  • Kyankhin
  • Ingapu

Les muntanyes Arakan Yoma arriben al districte a més de 1240 metres. Els rius són nombrosos destacant el Pata-shin, l'Ot-po (o Ka-nyin, que unit al Sinbun desaigua al Thambayadaing), i el Nangathu, afluents del Irawadi i el Bassein. El Irawadi corre de nord a sud del districte en direcció lleugerament al sud-est; els rius Sanda, Alun, i Padaw neixen a les Arakan Yoma i s'uneixen per formar el Pata-shin, que desdaigua al Irawadi devant de Kyan-kin. El riu Bassein és una branca del Irawadi, al que abandona a uns 15 km d'Hinthada corrent en direcció sud-oest cap a mar.

Història modifica

Hinthada deriva el seu nom de la forma burmanitzada del nom pali de l'ànec bramànic i fou part del regne mon talaing de Pegu (1740) fins que el 1755 fou ocupada pel rei birmà Alaungpaya.

Durant la primera Guerra Anglobirmana (1824-1826) amb els britànics no hi va haver resistència i després de la caiguda de Donabyu, Sir Archibald Campbell va seguir cap al riu Irawadi, i a Taroh-pmaw es va trobar als enviats birmans que van refusar negociar fins que van arribar a Prome.

A la segona Guerra Anglobirmana després de la conquesta de Yangon i Pathein, Donabyu fou ocupada novament; el juliol de 1852 Prome fou ocupada; les forces birmanes, al saber això, van abandonar les fortificacions a Akauklaung (o Akauk-taung), a l'extrem nord del districte, i van intentar travessar el riu però foren detectades pels britànics i derrotades i el general birmà es va rendir; no obstant els anglesos no van ocupar totes les posicions birmanes i la resistència s'hi va mantenir algun temps; com que Akauk-taungva quedar sense ocupar els birman se'n van aprofitar per restaurar les fortificacions però foren assaltades pel capità Loch, que la va conquerir sense baixes i un destacament es va estacionar al lloc; pocs dies després el cap britànic major Gardner va morir en un combat menor junt amb sis sipais i Akauklaung fou abandonada; es va enviar un destacament des de Prome que va recuperar la posició i en endavant ja no hi va haver més conflictes seriosos i el nord del districte va quedar pacificat però al sud es va mantenir l'agitació sota la direcció de Nga Myat Tun, un senyor local hereditari (thugyi), que feia incursions a Henzada, Bassein i Maubin, fins que les seves forces foren dispersades a Danubyu, al districte de Maubin.

El districte inicial de Hinthada (després del 1852) va incloure part del districte de Maubin i gairebé tot el districte de Tharrawaddy amb el nom de districte de Tharrawaw, però posteriorment en els següents trenta anys es van fer diverses modificacions.

Geografia modifica

La població era la següent:256.753 (1872), 363.899 (1881), 437.620 (1891) i 484.558 (1901).

Administrativament estava dividit en dues subdivisions (Hinthada i Myanaung) i en les municipalitats de Henzada, Zalun, Okpo, Lemyethna, Kanaung i Kyangin. Les quatre primeres corresponien a la subdivisió d'Hinthada i les altres dues a la de Myanaung. Era el districte amb més ciutat de tota la Birmània Britànica: Henzada (capital), Zalun, Kyangin, Myanaung i Lemyethna, les quatre primeres municipalitats i la darrera sota un comitè de la ciutat.

Els birmans eren el 87%, amb minories talaing i karen. La gran majoria era budista. L'administració local dels thugyi fou abolida progressivament i substituïda per caps anomenats ywatkugyi dels que el 1901 n'hi havia 621.

Bibliografia modifica