Districte de Taungoo

El districte de Taungoo (Taung-ngu o Taungngu) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago. La superfície és de 10.645 km² i la població estimada el 2003 d'1.063.798 habitants.

Districte de Taungoo

Localització
18° 36′ N, 96° 24′ E
Estat	Myanmar
Regió	Divisió de Bago
Capital	Toungoo

Administrativament està constituït per sis townships:

• Taungoo
• Yedarshe
• Kyauk Kyee
• Hpuy
• Ok-Twinn
• Htan-Ta-Bin

Història

Segons les històries escrites en fulles de palmera, Asoka havia enviat algunes relíquies de Buda per guardar les quals es van erigir unes pagodes, però això és dubtós i posteriorment hi ha un silenci total fins al final del segle xii. El 1191, Na-ra-pa-di-si-thu, rei de Pagan, un sobirà molt religiós, va baixar per l'Irauadi i va arribar a la mar, i després va entrar pel Sittaung i va pujar fins a Taung-ngu buscant les pagodes erigides suposadament feia 1500 anys; quan les va trobar les va restaurar i va nomenar un governador el que indicaria que en aquest temps la zona fou domini de Pagan. Un successor del governador va establir la seu de govern a la riba del Swa a uns 30 km al nord de la moderna Taung-ngu.

El país va prosperar fins al 1256 quan Wa-ri-yu, el rei de Martaban, va marxar al nord i va envair Taung-ngu, i va fer presoner a Tha-won-lek-ya; el va enviar a Byu, un poble a uns 25 km al sud de Shwe-gyin. Els seus dos fills el 1279 van construir una ciutat als turons, anomenada Taung-ngu, de "taung" que vol dir "turó" i ngu que vol dir projecció". Al mateix temps que els dos prínceps fundaven Taung-ngu un home anomenat Karen-ba va establir una població a la riba oriental del Sittaung que fou anomenada Karen-myo o Ciutat de Karen. Els dos germans van entrar en contacte amb Karen-ba i van acordar fundar conjuntament una nova ciutat, cosa que van portar a terme el 1299, i que es va dir Da-nya-wa-di. Tha-won-gyi fou declarat rei, el seu germà Tha-won-ngay hereu i Karen-ba primer ministre. La decadència de Pagan va afavorir al nou regne que es va poder consolidar.

Tha-won-gyi fou assassinat el 1317 pel seu germà Tha-won-ngay, que va pujar al tron i va morir el 1324; llavors Karen-ba va usurpar el tron; va morir el 1342, i el va succeir el seu gendre Lek-ya-ze-ya-thin-gyaw, del que va passar al seu germà petit Tauk-lek-ya el 1344, però fou enderrocat dos anys després per l'usurpador Thin-pan-ka; aquest va morir el 1363, i el va succeir el seu fill Pyaw-kyi-gyi, que quan va morir el seu pare estava a la cort del rei de Pegu. El nou sobirà va entrar en aliança amb el rei de Pegu (rei dels talaings o mons) llavors enfrontat als reis d'Ava i Prome, aquest darrer independitzat poc abans. Convidat Pyaw-kyi-gyi a anar a Prome fou assassinat en aquesta ciutat però el seu fill Pyaw-kyi-ngay i el seu nebot Saw-ka-det, que l'havien acompanyat, es van poder escapar i al cap de tres mesos van recuperar el tron de mans del regent, que aprofitant les circumstàncies havia usurpat el poder.

Pyaw-kyi-ngay fou proclamat rei el 1370 i el 1374 el va succeir Saw-ka-det, que fou odiat pel seu poble i assassinat el 1378 per un pun-gyi o sacerdot que es va apoderar de la corona. Els súbdits xans es van revoltar i es van apoderar de Taung-ngu aprofitant l'absència del rei que havia anat a Ava; el rei va retornar i va recuperar la capital i va fer matar tots els xans. El 1392 el va succeir el seu fill Saw-u, que al cap d'un any fou deposat pel rei d'Ava que va posar al tron a un tal Ta-ra-pya.

Un successor d'aquest (de nom Sawlutpinkara) això no obstant, va declarar la guerra a Ava i va conquerir diversos regnes feudataris d'aquest. Uns anys més tard es va aliar amb el rei de Pegu el gran Ra-za-di-rit, al que va donar la seva filla en matrimoni, i el 1417 els dos sobirans van atacar Prome; l'exèrcit de Taung-ngu, amb 20.000 soldats, 1000 cavallers i 200 elefants, sota la direcció de Thamaing Pa-yun, va creuar les muntanyes Pegu Yoma; l'exèrcit de Pegu amb 5000 homes i 700 bots sota la direcció de Ba-nya Pa-thein, va pujar l'Irauadi. Prome fou conquerida i es va fer un gran botí incloent un elefant blanc reial. Posteriorment, després de la mort de Sawlutpinkara, els reis de Toungoo van haver de pagar tribut als reis d'Ava o de Pegu.

Fins al segle xvi la història fou una continuada interferència al regne dels reis d'Ava i de Pegu, i els reis de Taung-ngu foren poc més que governadors una vegada nomenats per un i altres per l'altre. Amb el rei Mingyinyo l'exèrcit de Pegu fou derrotat i vers el 1485 la capital fou traslladada al lloc de la moderna Taung-ngu; la independència del regne va quedar assegurada amb la conquesta d'Ava el 1526. Mingyinyo foiu succeït per Tabinshweti, que per tres vegades va envair el regne dels talaings de Pegu i finalment va conquerir la ciutat el 1538 i fou proclamat rei de Pegu. Va construir el Palau Daurat de Taung-ngu del que queden les ruïnes, i la pagoda Shwe San-daw Pagoda. Més tard es va estendre a Prome i Martaban i Toungoo fou deixada com un regne vassall. El rei de Toungoo va aprofitar l'ensorrament del regne de Pegu per fer-se independent el 1596. El rei de Pegu va morir el 1606 i fou succeït pel seu fill Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza. Pegu fou assolat i tal com el poder d'aquest regne minbava el dels birmans augmentava. Felipe de Brito i Nicote es va apoderar de territoris al delta en nom del rei d'Arakan (1599), i després es va fer independent (1603) i va fer aliança amb el rei de Portugal (1605) i amb Maha-thi-ha-thu-ra-dhamma-raza de Pegu, però enfrontat a Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza (Mahadhammaraza), va conquerir Taung-ngu. Pegu fou conquerit pels birmans el 1612. Finalment el 1613 el rei Anaukpetlun d'Ava va conquerir la ciutat de Syriam, la capital de Brito, al que va executar i empalar i els portuguesos capturats vius foren enviats a la capital com esclaus. Taung-ngu ja no va tornar a ser independent excepte per una revolta el 1761 contra el rei Naungdawgyi.

La part sud-est del que dou el districte fou escenari d'algunes operacions durant la primera Guerra Anglo-birmana de 1824-1826 i Shwegyin fou ocupada pels anglesos el 1825, però després evacuada. El territori complet va passar als britànics després de la segona Guerra Anglo-birmana, el 1853 quan fou ocupada per una columna procedent de Martaban, sense disparar ni un tret.

Geografia

La població era de 34.957 habitants el 1855-1856. Inicialment el districte de Toungoo formà part de la divisió de Pegu i el districte de Shwegyin de la divisió de Tenasserim; el 1870 Toungoo fou transferit a la divisió de Tenasserim sota domini britànic amb una superfície de 16.457 km² i una població el 1881 de 128.848 habitants i tenia 835 pobles. Limitava al nord amb l'alta Birmània seguint el límit fixat el 1853, a l'est amb les muntanyes anomenades Great Watershed, al sud amb el districte de Shwe-gyin i a l'oest amb les muntanyes Pegu Yoma. la capital era Taung-ngu. La població era budista (94.000), cristians (18.000), hindús (12.600) i musulmans (2.000). La població era: birmans i arakanesos 83.500, karens 27.600, xans, 12.000, indis 1.600, tàmils 900, telugus 800, pa-os 700, mons 300, karennis 250, xinesos 137, bengalís 74, malayalams 19 i altres 35. L'única municipalitat era Taungoo. El township de Taungoo tenia el 1881 una població de 41.819 habitants i la seva capital, la ciutat de Taungoo, de 17.199 habitants.

El 1895 el districte de Shwegyin fou abolit i unit com a subdivisió al de Toungoo dins la divisió de Tenasserim a la Baixa Birmània. El 1901 el districte consta amb una superfície de 15.985 km² i la població als darrers cens (comptabilitzant la inclosa dins els límits de 1901) era: 136.816 (1872), 190.385 (1881), 211.784, (1891) i 279.315 (1901).

Les ciutats principals eren Toungoo, la capital, i Shwegyin, les dues municipalitats del districte. La major part dels habitants eren budistes (227.000) i hi havia 15000 animistes i 27000 cristians. Els parlants de birmà estaven prop del 70% i el 20% parlaven karen. Birmans eren uns 180.000 habitants, karens uns 67.000, xans uns 16.000, paós uns 2000 i mons uns 600. Hi havia també més de mil xinesos. El 70% de la població depenia de l'agricultura.

Administrativament estava dividit en 3 subdivisions i set townships:

• Toungoo
  • Yedashe
  • Toungoo
  • Leiktho
• Pyu
  • Pyu
  • Tantabin
• Shwegyin
  • Kyaukkyi
  • Shwegyin

El 1905 el township de Pyu es va dividir en dos (restant ambdues a la subdivisió de Pyu): Pyu i Oktwin.

El township de Toungoo mesurava 764 km² i el 1901 tenia una poblaciño de 48.962 habitants; la capital era Toungoo amb 15.837 habitants, i hi havia 227 pobles.

Arqueologia

• Ruïnes de l'antiga capital Dwayawadi, fundada el 1279, a uns 10 km a l'est de Toungoo.
• Ruïnes d'una antiga ciutat fundada el 1194 per Nandathuriya, gendre del rei Narapadisithu de Pagan, al nord del districte, a Swa.
• Ruïnes de Zeyawadi, fundada el 1550 per Bayin-naung, el gener de Tabinshweti, que després fou rei amb el nom de Sinbyumyashin (Els senyors de molts elefants blancs).

Referències

Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.