Districtes de l'Afganistan
Això és una llista dels districtes de l'Afganistan, coneguts com wuleswali (paixtu: ولسوالۍ, o wuləswāləi; dari: شهرستان, shahrestān). Aquestes són unitats administratives de nivell secundari, un nivell per sota de les províncies. El govern afganès va publicar el seu primer mapa de districtes l'any 1973.[1][2] Hi va reconèixer 325 districtes, comptant els wuleswalis (districtes), els alaqadaries (subdistrictes) i els markaz-e-wulaiyat (districtes del centre provincial).[2] En els anys següents es van agregar districtes addicionals mitjançant divisions i alguns es van eliminar mitjançant la fusió de dos o més districtes. El juny de 2005, el govern afganès va publicar un mapa de 398 districtes.[3] Va ser àmpliament adoptat per molts sistemes de gestió de la informació, tot i que generalment amb l'addició del districte de Sharak-e-Hayratan fent un total de 399 districtes. Una representació neta dels 399 districtes es pot trobar aquí, en una font oficial afganesa[Enllaç no actiu].[4] Segueix sent l'estàndard de facto, a data de finals de 2018, malgrat un seguit d'anuncis governamentals sobre la creació de nous districtes.
L'última edició inclou 421 districtes. "Gairebé sense adonar-se'n, l'Oficina Central d'Estadístiques del país i la Direcció Independent de Gobernament Local han elaborat una llista conjunta i consolidada de quants districtes té l'Afganistan. Ha entregat aquesta llista a la Comissió Electoral Independent que l'ha utilitzat en la preparació de les eleccions, el nombre és: 387. (O 387 "districtes" i 34 "districtes del centre provincial" fent un total de 421 districtes).[5]
La següent llista inclou districtes amb enllaços a altres pàgines de la Viquipèdia. No correspon a cap conjunt de districtes en particular, i hi manquen diversos districtes que són actualment reconeguts pel govern afganès així com d'altres que són reconeguts popularment però no oficialment.
Geografia de l'Afganistan
modificaAfganistan té una superfície de 652 230 kilòmetres quadrats,[6] dels quals aproximadament 75 % és muntanyós. De fet, les poc poblades terres altes centrals conformen la major part de l'Hindu Kush o Hindu Qûh, la principal cadena montanyosa del país i l segona més alta del món, amb diversos pics per sobre dels 6400 metres en el seu extrem oriental. El punt més elevat del país és el cim de la muntanya Noshaq, a 7485 m s. n. m.[6]
En la regió nord-est, hi ha una activitat sísmica important que sovint causa centenars de morts. Es pot catalogar el clima com a continental extrem, amb escaces precipitacions. Una bona part del territori és desèrtic o semidesèrtic, excepte unes quantes valls fèrtils molt poblades, com la d'Herat, al nord-est. La xarxa fluvial és de tipus endorreïc, i els seus rius més importants són l'Amudarià, el Helmand i el Kabul.
Organització territorial
modificaAfganistan està dividida administrativament en 34 províncies (wilayes). Cada província té una capital i un governador al seu càrrec. Les províncies es divideixen en aproximadament 399 districtes, i cadascun d'ells normalment cobreix una ciutat o un cert nombre de pobles. Cada districte provincial està representat per un governador de districte.
Els governadores provincials, així com els governadors de districte, són elegits per al càrrec durant les eleccions presidencials de la nació, que tenen lloc cada cinc anys. Els governadors provincials són els representants del govern central de Kabul i són responsables de totes les qüestions administratives i formals dins de les seves províncies. El Cap de la Policia provincial és nomenat pel Ministre d'Interior a Kabul i treballa juntament amb el governador de la província, en compliment de la llei per a tots els districtes de la província.
Hi ha una excepció en la ciutat capital de Kabul, on l'alcalde és elegit directament pel President, i és completament independent del governador de Kabul.
Nord de l'Afganistan
modificaNord-est de l'Afganistan
modifica- Arghanj Khwa - anteriorment part del Districte de Fayzabad Districte
- Argo - anteriorment part del Districte de Fayzabad
- Baharak
- Darayim - anteriorment part del Districte de Fayzabad
- Fayzabad
- Ishkashim
- Jurm
- Khash - anteriorment part del Districte de Jurm
- Khwahan
- Kishim
- Kohistan - anteriorment part del Districte de Baharak
- Kuf Ab - anteriorment part del Districte de Khwahan
- Kuran Wa Munjan
- Maimay -anteriorment part del Districte de Darwaz
- Nusay - anteriorment part del Districte de Darwaz
- Ragh
- Shahri Buzurg
- Shekay - anteriorment part del Districte de Darwaz
- Shighnan
- Shuhada - anteriorment part del Districte de Baharak
- Tagab - anteriorment part del Districte de Fayzabad
- Tishkan - anteriorment part del Districte de Kishim
- Wakhan
- Wurduj - anteriorment part del Districte de Baharak
- Yaftali Sufla - anteriorment part del Districte de Fayzabad
- Yamgan - anteriorment part del Districte de Baharak
- Yawan - anteriorment part del Districte de Ragh
- Zebak
- Andarab
- Baghlan - Ara part de Baghlani Jadid Districte
- Baghlani Jadid
- Burka
- Dahana i Ghuri
- Dih Salah - anteriorment part del Districte d'Andarab
- Dushi
- Farang wa Gharu - anteriorment part del Districte de Khost Wa Fereng
- Guzargahi Nur - anteriorment part del Districte de Khost Wa Fereng
- Khinjan
- Khost wa Fereng
- Khwaja Hijran - anteriorment part del Districte d'Andarab
- Nahrin
- Puli Hisar - anteriorment part del Districte d'Andarab
- Puli Khumri
- Tala Wa Barfak
- Ali Abad
- Archi
- Chardara
- Imam Sahib
- Khan Abad
- Kunduz
- Qalay-Jo-Zal
- Aaqtash
- Gul Tepa
- Kalbaad
- Baharak - anteriorment part del Districte de Taluqan
- Bangi
- Chah Ab
- Chal
- Darqad
- Dashti Qala - anteriorment part del Districte de Khwaja Ghar
- Farkhar
- Hazar Sumuch - anteriorment part del Districte de Taluqan
- Ishkamish
- Kalafgan
- Khwaja Bahauddin - anteriorment part del Districte de Yangi Qala
- Khwaja Ghar
- Namak Ab - anteriorment part del Districte de Taluqan
- Rustaq
- Taluqan
- Warsaj
- Yangi Qala
Nord-oest de l'Afganistan
modifica- Balkh
- Chahar Bolak
- Chahar Kint
- Chimtal
- Dawlatabad
- Dihdadi
- Kaldar
- Khulmi
- Kishindih
- Marmul
- Mazar-e Sharif
- Nahri Shahi
- Sholgara
- Shortepa
- Zari - anteriorment part del Districte de Kishindih
- Almar
- Andkhoy
- Bilchiragh
- Dawlat Abad
- Gurziwan - anteriorment part del Districte de Bilchiragh
- Khani Chahar Bagh
- Khwaja Sabz Posh
- Kohistan
- Maymana
- Pashtun Kot
- Qaramqol
- Qaysar
- Qurghan - anteriorment part del Districte d'Andkhoy
- Shirin Tagab
- Aqcha
- Darzab
- Fayzabad
- Khamyab
- Khaniqa - anteriorment part del Districte d'Aqcha
- Khwaja Du Koh
- Mardyan
- Mingajik
- Qarqin
- Qush Tepa - anteriorment part del Districte de Darzab
- Shibirghan
- Aybak
- Dara-jo-Sufi Balla - part de l'anterior Districte de Dara-I-Suf
- Dara-jo-Sufi Payan - part de l'anterior Districte de Dara-I-Suf
- Feroz Nakhchir - anteriorment part del Districte de Khulmi
- Hazrati Sultan
- Khuram Wa Sarbagh
- Ruyi Du Ab
- Balkhab
- Gosfandi - anteriorment part del Districte de Sayyad
- Kohistanat
- Sangcharak
- Sar-e Pul
- Sayyad
- Sozma Qala
Afganistan central
modificaAfganistan central
modifica- Bamyan
- Kahmard - canviat de la Província de Baghlan
- Panjab
- Sayghan - anteriorment part del Districte de Kahmard; canviat de la Província de Baghlan
- Shibar
- Waras
- Yakawlang
- Bagrami
- Chahar Asyab
- Deh Sabz
- Farza - anteriorment part del Districte de Mir Bacha Kot
- Guldara
- Istalif
- Kabul
- Kalakan
- Caqui Jabbar
- Mir Bacha Kot
- Mussahi
- Paghman
- Qarabagh
- Shakardara
- Surobi
- Alasay
- Hesa Awal Kohistan - part de l'anterior Districte de Kohistan
- Hesa Duwum Kohistan - part de l'anterior Districte de Kohistan
- Koh Banda
- Mahmud Raqi
- Nijrab
- Tagab
- Azra - canviat de la Província de Paktia
- Baraki Barak
- Charkh
- Kharwar - anteriorment part del Districte de Charkh
- Khoshi
- Mohammad Agha
- Puli Alam
- Anaba - part de l'anterior Districte de Panjsher
- Bazarak - part de l'anterior Districte de Panjsher
- Darah - part de l'anterior Districte de Hisa Duwum Panjsher
- Khenj - part de l'anterior Districte de Hisa Duwum Panjsher
- Paryan - part de l'anterior Districte de Hisa Duwum Panjsher
- Rokha - creat a partir de l'anterior Districte de Hisa Duwum Panjsher i del de Panjsher
- Shotul - part de l'anterior Districte de Panjsher
- Bagram
- Chaharikar
- Ghorband
- Jabal Saraj
- Kohi Safi
- Salang
- Sayed Khel - anteriorment part del Districte de Jabul Saraj
- Shekh Ali
- Shinwari
- Surkhi Parsa
- Chaki
- Dia Mirdad
- Hisa-Jo-Awali Bihsud
- Jaghatu - canviat de la Província de Ghazni
- Jalrez
- Markazi Bihsud
- Maydan Shahr
- Nirkh
- Saydabad
Afganistan oriental
modifica- Asadabad
- Bar Kunar
- Chapa Dara
- Chawkay
- Dangam
- Dara-jo-Pech
- Ghaziabad - anteriorment part del Districte de Nurgal
- Khas Kunar
- Marawara
- Narang Wa Badil
- Nari
- Nurgal
- Shaygal Wa Shiltan - anteriorment part del Districte de Chapa Dara
- Sirkanay
- Wata Pur - anteriorment part del Districte d'Asadabad
- Shultan - anteriorment part del Districte de Shaygl
- Alingar
- Alishing
- Baad Pakh - anteriorment part del Districte de Mihtarlam
- Dawlat Shah
- Mihtarlam
- Qarghayi
- Achin
- Bati Kot
- Behsud - anteriorment part del Districte de Jalalabad
- Chaparhar
- Dara-jo-Nur
- Dih Bala
- Dur Baba
- Goshta
- Hisarak
- Jalalabad
- Kama
- Khogyani
- Kot - anteriorment part del Districte de Rodat
- Kuz Kunar
- Lal Pur
- Muhmand Dara
- Nazyan
- Pachir Wa Agam
- Rodat
- Sherzad
- Shinwar
- Surkh Rod
- Haska Meyna
- Bargi Matal
- Du Ab - creat a partir del Districte de Nuristan i de Mandol
- Kamdesh
- Mandol
- Nurgaram - creat a partir del Districte de Nuristan i de Wama
- Parun - anteriorment part del Districte de Wama
- Wama
- Waygal
Afganistan occidental
modifica- Ab Kamari
- Ghormach
- Jawand
- Muqur
- Bala Murghab
- Qadis
- Qala-Jo-Naw
- Anar Dara
- Bakwa
- Bala Buluk
- Farah
- Gulistan
- Caqui Safed
- Lash wa Juwayn
- Pur Chaman
- Pusht Rod
- Qala i Kah
- Shib Koh
- Chaghcharan (Ferozkoh)
- Marghab Districte - anteriorment part de ferozkoh.
- Charsada
- Dawlat Yar
- Du Layna Districte
- Lal Wa Sarjangal
- Pasaband
- Saghar
- Shahrak
- Taywara
- Tulak
- Adraskan
- Chishti Sharif
- Farsi
- Ghoryan
- Gulran
- Guzara
- Hirat
- Injil
- Karukh
- Kohsan
- Kushk
- Kushki Kuhna
- Obe
- Pashtun Zarghun
- Shindand
- Zinda Gen
- Turghandi [citation Necessitat]
- Islam Qala
Sud de l'Afganistan
modificaSud-est de l'Afganistan
modifica- Ab Banda
- Ajristan
- Andar
- Dih Yak
- Gelan
- Ghazni Ciutat
- Giro
- Jaghatū Districte
- Jaghuri
- Khugiani - creat a partir del Districte de Waeez Shahid i del de Ghazni
- Khwaja Umari - anteriorment part del Districte de Waeez Shahid
- Malistan
- Muqur
- Nawa
- Nawur
- Qarabagh
- Rashidan - anteriorment part del Districte de Waeez Shahid
- Waghaz - anteriorment part del Districte de Muqur
- Zana Khan
- Bak
- Gurbuz
- Jaji Maydan
- Khost (Matun)
- Mandozai
- Musa Khel
- Nadir Shah Kot
- Qalandar
- Sabari
- Shamal - canviat de la Província de Paktia
- Spera
- Tani
- Tere Zayi
- Ahmad Aba - anteriorment part del Districte de Said Karam
- Ahmadkhel
- Dand Aw Patan
- Gardez
- Janikhel
- Said Karam
- Shwak
- Tsamkani
- Zadran
- Zazi
- Zurmat
- Barmal
- Dila
- Gayan
- Gomal
- Janikhel - anteriorment part del Districte de Khairkot
- Khairkot
- Mata Khan
- Nika
- Omna
- Sar Hawza
- Surobi
- Sharan
- Terwa - anteriorment part del Districte de Wazakhwa
- Urgun
- Wazakhwa
- Wor Mamay
- Yahya Khel - anteriorment part del Districte de Khairkot
- Yusufkhel - anteriorment part del Districte de Khairkot
- Ziruk
Sud-oest de l'Afganistan
modifica- Ishtarlay - part de l'anterior Districte de Daykundi; canviat de la Província d'Uruzgan
- Kajran - canviat de la Província d'Uruzgan
- Khadir - part de l'anterior Districte de Daykundi ; canviat de la Província d'Uruzgan
- Kiti - anteriorment part del Districte de Kajran; canviat de la Província d'Uruzgan
- Miramor - anteriorment part del Districte de Sharistan ; canviat de la Província d'Uruzgan
- Nili - part de l'anterior Districte de Daykundi; canviat de la Província d'Uruzgan
- Sangtakht - part de l'anterior Districte de Daykundi; canviat de la Província d'Uruzgan
- Shahristan - canviat de la Província d'Uruzgan
- Baghran
- Dishu
- Garmsir
- Grishk
- Kajaki
- Khanashin
- Lashkargah
- Majrah - anteriorment part del Districte de Nad Ali
- Musa Qala
- Nad Ali
- Nawa-Jo-Barakzayi
- Nawzad
- Sangin
- Washir
- Arghandab
- Dand
- Arghistan
- Daman
- Ghorak
- Kandahar
- Khakrez
- Maruf
- Maywand
- Miyan Nasheen - anteriorment part del Districte de Shah Wali Kot
- Naish - canviat de la Província d'Oruzgan
- Panjwaye
- Reg
- Shah Wali Kot
- Shorabak
- Espín Boldak
- Zhari - creat a partir del Districte de Maywand i del de Panjwaye
- Chahar Burjak
- Chakhansur
- Kang
- Khash Rod
- Zaranj
- Chora
- Deh Rawood
- Gizab
- Khas Uruzgan
- Shahidi Hassas
- Tarinkot
- Argahandab
- Atghar
- Daychopan
- Kakar - anteriorment part del Districte de Argahandab
- Mezana
- Naw Bahar - creat a partir del Districte de Shamulzuyi i del de Shinkay a la Província de Zabul
- Qalat (tècnicament només un municipi, no és un districte)
- Shah Joy
- Shamulzayi
- Shinkay
- Tarnak Wa Jaldak
Referències
modifica- ↑ Minor Civil Divisions Map 1:1,000,000 scale Afghan Demographic Studies, Ministry of Planning, Ashraf et al., 1973
- ↑ 2,0 2,1 Afghanistan; Districts and Codes by Province, Edition 2.0, AID / Rep. DC&A Mapping Unit, October 1991, Peshawar, Pakistan [1]
- ↑ Empirical Studies of Conflict program, Princeton University. «Administrative Boundaries : 398 Districts». Arxivat de l'original el 20 de desembre 2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «District names in English and Dari, latitude/longitude centerpoint for each of the 399 district-level entities recognized by the Afghanistan government. It is based on data provided by the Afghanistan Geodesic and Cartographic Head Office (AGCHO) in August 2010. It was formatted and posted by Princeton University's Empirical Studies of Conflict site.» (en anglès), 01-08-2010. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ Ruttig, Thomas. «Good news and bad news about district numbers». [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ 6,0 6,1 CIA. «Afganistán - Geografía - Libro Mundial de Hechos». [Consulta: 1r març 2017].
Enllaços externs
modifica- Mapes de Districte de l'Afganistan, la seva història i informació sobre la població i mapes de control. Accedit 2019-02-14.