Distrito quinto

pel·lícula de 1957 dirigida per Julio Coll
(S'ha redirigit des de: Distrito Quinto)

Distrito quinto és una pel·lícula espanyola de 1957 dirigida per Juli Coll i Claramunt, basat en l'obra de teatre de Josep Maria Espinàs És perillós fer-se esperar.[1]

Infotaula de pel·lículaDistrito quinto
Distrito Quinto Modifica el valor a Wikidata
Distrito quinto.jpg
Fitxa
DireccióJuli Coll i Claramunt Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Albert Closas
Arturo Fernández
Jesús Colomer
Carlos Mendy
Linda Chacón
Montserrat Salvador
Pedro de Córdoba
Carlos Otero
Josefina Güell
José María Caffarel
GuióJuli Coll
Lluís-Josep Comerón i Martín
Jordi Illa
MúsicaXavier Montsalvatge
FotografiaSalvador Torres Garriga (B&N)
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050319 Filmaffinity: 228835 Rottentomatoes: m/distrito_quinto Allmovie: v149838 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Cinc homes acaben de cometre un atracament i fugen cadascun pel seu costat, per a reunir-se en un pis per a repartir-se els diners, quan arribi l'últim, Juan, que és el que porta el botí, i a qui espera. L'espera es prolonga i comencen a sospitar que el seu company no vindrà mai. Recorden llavors com ho van conèixer i com es van desenvolupar els esdeveniments fins a aquest dia.[2] Un dels títols més prestigiosos del cinema policial de la dècada del 1950.[3] Un clàssic resolt amb seguretat, tant en el ritme com en la composició formal. Sense abandonar aquest espai únic, la pel·lícula dóna fe d'una realitat social i un temps. Els actors saben mantenir la tensió amb el seu espectacular joc d'incògnites, conjectures i pors, creant un clima claustrofòbic.[4]

Aquesta pel·lícula és anterior a la canviada de nom estatunidenca Reservoir Dogs de Quentin Tarantino que utilitza el mateix clima claustrofòbic d'uns atracadors reunits en un local, després de l'atracament realitzat, que no surt en escena sinó que s'endevina pels diàlegs i la utilització de flashbacks parcials, per a muntar la història, amb la sospita afegida que un d'ells els traeix.[5]

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Categoria Premiat
Millor director Juli Coll i Claramunt
Millor actor principal Albert Closas
Millor música Xavier Montsalvatge
Millor guió Juli Coll

ReferènciesModifica