Sulfur de carboni
El sulfur de carboni o disulfur de carboni (CS2), és un líquid volàtil, incolor i molt fàcilment imflamable. Es fa servir en química orgànica i industrialment com a solvent no polar. Té una olor característica encara més accentuada si està impur degut la hidròlisi parcial o total que allibera sulfhídric (H2S).
Substància química | compost químic, líquid inflamable de la classe IB, neurotoxina, Female reproductive toxicant (en) ![]() ![]() |
---|---|
Massa molecular | 75,944 u ![]() |
Trobat en el tàxon | Coffea arabica i ceba ![]() |
Estructura química | |
Fórmula química | CS₂ ![]() |
![]() | |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D ![]() |
Propietat | |
Densitat | 1,26 g/cm³ (a 20 °C) ![]() |
Velocitat del so | 1.140 m/s (25 °C, líquid) ![]() |
Solubilitat | 0,3 g/100 g (aigua, 20 °C) ![]() |
Punt de fusió | −112 °C −112 °C ![]() |
Punt d'ebullició | 47 °C (a 760 Torr) ![]() |
Pressió de vapor | 297 mmHg (a 20 °C) ![]() |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 1,3 vol% ![]() |
Límit superior d'explosivitat | 50 vol% ![]() |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 3 mg/m³ (10 h, cap valor) 62,2 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Límit d'exposició a curt termini | 30 mg/m³ (cap valor) ![]() |
Límit d'exposició sostre | 311 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) 93,3 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Punt d'inflamabilitat | −22 °F ![]() |
IDLH | 1.555 mg/m³ ![]() |
![]() |
Es mescla amb la majoria dels solvents orgànics i dissol el iode, sofre elemental, fòsfor blanc, etc.
Petites quantitats de sulfur de carboni s'alliberen per les erupcions dels volcans i en aiguamolls.
SíntesiModifica
El CS2 s'havia fabricat combinant carboni i coke i sofre a altes temperatures.
El sulfur de carboni s'obté per reacció directa dels elements (vapor de sofre i carboni) en absència d'aire entre 800 i 1000 °C.
En la natura es forma en alguns processos de degradació anaeròbica.
ReaccionsModifica
En presència d'aigua el sulfur de carboni s'hidrolitza lentament per donar oxosulfur de carboni (COS), òxid de carboni (IV) i àcid sulfhídric.
Amb bases es formen els xantogenats (sals de l'àcid ditiocarbònic).
- C + 2S → CS2
AplicacionsModifica
La major part del sulfur de carboni es fa servir en la fabricació de fibres de cel·lulosa. En presència d'Hidròxid de sodi forma amb la cel·lulosa xantogenats solubles que es passen per injectors i després precipiten.
Els xantogenats de coure s'utilitzen com plaguicida.
En química de vegades es fa servir de dissolvent en l'esprectroscopia de infrarroig.
El sulfur de carboni és un compost de partida en la síntesi de tetratiofulvalè usat en semiconductors orgànics.
Els productes de reacció amb amines, els ditiocarbamats, tenen importància en la vulcanització.
El fòsfor blanc dissolt en sulfur de carboni es fa servir en armament com bombes incendiàries.
ToxicologiaModifica
L'exposició perllongada a vapors de sulfur de carboni dóna símptomes d'intoxicació com enrogiment de la cara, eufòria i posterior pèrdua del coneixement, coma i paràlisi de la respiració. També hi pot haver intoxicació crònica que inclou danys vasculars i danys en el fetge.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfur de carboni |