Historiografia de la Senyera Reial
La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial. En aquest camp s'han destacat eminents heraldistes com Armand de Fluvià i Escorsa o Alberto Montaner Frutos preocupats a analitzar quina interpretació s'ha fet en cada moment històric sobre la Senyera Reial.
La historiografia medieval i doctrina heràldica del rei Pere el Cerimoniós
modificaEn cap dels cronicons i dels annals medievals apareix cap esment a senyal dels Quatre pals anterior a Ramon Berenguer IV. Des de les Genealogies de Roda d'Isàvena (980-990) i el Cronicó Rivipullense I que anota els fets des del 985 al 1191, passant pel Cronicó Dertusense II redactat des del 1097 fins al 1210, i Cronicó de Sant Cugat, fins a arribar al Chronicon Barcinonenses IV redactat fins al 1452 i que anota els fets des del 714 al 1405 no es diu res sobre el Senyal dels Quatre Pals. Tampoc en el Cronicó de Sant Feliu de Guíxols redactat a finals del segle xiv i que anota els fets des del 980 al 1312, o en les èpiques Gesta Comitum Barchinonensium, Liber Maiolichinus, De captione Almerie et Tortuose i tants d'altres, s'esmenta el Senyal Reial anterior a Ramon Berenguer IV. Malgrat que el citen diverses vegades i apareixen ja algunes de les llegendes relacionades amb el senyal dels Quatre Pals, caldrà esperar a les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona perquè es reculli la primera versió historiogràfica sobre l'origen del senyal.
Historiografia de l'edat moderna
modificaEls historiadors de l'edat moderna i gran part de l'edat contemporània, tant aragonesos, com valencians, com catalans, es limitaran a repetir l'origen barceloní de la Senyera Reial, afegint-hi però, les seves pròpies teories, versions i llegendes sobre com i quan els comtes de Barcelona adoptaren aquest senyal heràldic.
| Garcia Ximénez de Sobrarbe | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guifré I de Barcelona (el Pilós) | Íñigo Arista de Pamplona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer I de Barcelona (el Vell) | Ramir Sanxes d'Aragó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes) | Sanç I d'Aragó i Pamplona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran) | Ramir II d'Aragó (el Monjo) | Alfons I d'Aragó i Pamplona (el Batallador) | Pere I d'Aragó i Pamplona (el d'Osca) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |  | | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant) | Peronella I d'Aragó | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alfons II d'Aragó (el Cast) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Bofarull, Pròsper: Documentos inéditos de la Corona de Aragón, Tomo V; Ordinacions
- ↑ versió catalana del 1366
- ↑ Pedro López Elum. "J.Domenech crónica. Textos medievales 42".Anubar ediciones.1975.València ISBN 84-7013-067-6
- ↑ Fluvià 1995, pàg. 25
- ↑ Riquer 1983, Vol. I, pàg. 126
- ↑ Fluvià 1995, pàg. 59
Bibliografia
modifica- 1983 Riquer, Martí de. "Heràldica catalana des de l'any 1150 al 1550". Vol. I i II. Quaderns Crema. ISBN 978-84-85704-34-7.
- 1995 Fluvià i Escorsa, Armand. "Els Quatre Pals. L'escut dels Comtes de Barcelona". Ed. Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Història, 300). ISBN 84-232-0478-2.