Dōgen

Dōgen
Nom original	(ja) 道元
Nom pòstum	仏性伝燈国師 i 承陽大師
Biografia
Naixement	(ja-hani) 文殊丸 ; 19 gener 1200 ; Koga (Japó)
Mort	29 setembre 1253 (53 anys); Kyoto (Japó)
Altres noms	高祖
Religió	Soto zen
Activitat
Ocupació	bhikkhu, filòsof, professor
Professors	Myōzen (en) i Rujing (en)
Alumnes	Koun Ejō (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables Hōkyōki (en) ; (1227) Fukan zazengi (en) ; (dècada del 1230) Shōbōgenzō Zuimonki (en) ; (1253 (Gregorià)) Shōbōgenzō (en) ;
Família
Família	Koga family (en)
Pares	Minamoto no Michichika (incertesa) i Fujiwara no Ishi (incertesa)

Eihei Dōgen (永平道元) també Dōgen Zenji (道元禅師) o Dōgen Kigen (道元希玄) o Koso Joyo Daishi (literalment Gran Mestre) (Kyoto, 19 de gener de 1200 – Ib., 22 de setembre de 1253) va ser un mestre budista japonès fundador de l'escola Soto zen al Japó.

Originalment ordenat monjo a l'Escola Tendai de Kyoto, no estava satisfet amb els seus ensenyaments i va viatjar a la Xina per cercar el que creia que era un budisme més autèntic. Hi va romandre durant cinc anys, estudiant sota la tutela de Tiantong Rujing, un eminent mestre de l'escola Caodong del budisme Chan xinès. Al seu retorn al Japó, va començar a promoure la pràctica del zazen (meditació assegut) a través d'obres literàries com Fukan zazengi i Bendōwa.

Finalment va trencar completament les relacions amb la poderosa Escola Tendai i, després de diversos anys de probable fricció entre ell i l'establishment, va anar-se'n de Kyoto cap al camp muntanyós on va fundar el monestir Eihei-ji, que avui dia encara es manté com el temple principal de l'escola Sōtō.

Dōgen és conegut per la seva extensa escriptura, inclosa la seva obra més famosa, la col·lecció de 95 assajos anomenats Shōbōgenzō, però també per l'obra Eihei Kōroku,^[1] una col·lecció de les seves conferències, poesies, i comentaris, i per l'obra Eihei Shingi, el primer codi monàstic zen escrit al Japó, entre d'altres.

Biografia

Nascut a Kyoto en el si d'una família noble, va quedar orfe de pare i mare a molt primerenca edat, i fou adoptat per un dels seus oncles. A 13 anys, va entrar com a novici en l'escola budista Tendai, al mont Hiei.^[2]

En la primavera de 1223 va partir cap a la Xina. En va tornar el 1227 després d'haver estat reconegut pel mestre Tiantong Rujing com a mestre de l'escola Cáodòng (曹洞宗, pronunciat Sōtō-shū en japonès).^[2]

Després del seu retorn, va desenvolupar la seva activitat religiosa en temples propers a Kyoto,^[2] i va reunir al seu al voltant una comunitat de seguidors de la nova escola del budisme Zen.^[3] El 1243, es van traslladar a la província d'Echizen, una antiga província que pertany a l'actual prefectura de Fukui. Allà va fundar el temple Eihei-ji (永平寺), que es manté fins a l'actualitat com un dels dos temples principals de l'escola Soto zen.

El Zen de Dōgen

En el cor de la varietat de Zen que va ensenyar Dōgen hi ha una sèrie de conceptes clau, els quals són recalcats de forma repetida en els seus escrits. Tots aquests conceptes estan íntimament interrelacionats els uns amb els altres en el grau en el qual tots estan directament connectats amb el zazen, o la meditació asseguda, la qual considerava Dōgen que és idèntica al Zen, com s'expressa clarament en la primera frase del manual d'ensenyament de l'any 1243, Zazen-gi (坐禪儀 o "Principis de Zazen"):

«

"Estudiar el Zen... és zazen".^[4]

»

Quan fa referència al zazen, Dōgen sovint es refereix específicament a shikantaza, traduïble lliurement com "res més que asseure's" o "només asseure's", que és un tipus de meditació asseguda en la qual:

«

"el meditador s'asseu en un intens estat d'atenció concentrada que està lliure de pensaments, no dirigida sobre cap objecte, ni unida a cap contingut en particular"^[5]

»

Llegat

La seva obra mestra, Shōbōgenzō (正法眼蔵), és un dels cims de la literatura Zen. Escrita al llarg de més de vint anys, es compon en les seves edicions canòniques de 92 llibres o fascicles.

Dōgen va tractar en ells una gran varietat de temes, des d'indicacions pràctiques per a l'organització de la vida monacal o la correcta pràctica del zazen, a records del seu viatge a la Xina o reflexions filosòfiques, entre les quals destaca la seva concepció del temps.

En la cultura popular

El 2009 es va estrenar al Japó una pel·lícula biogràfica sobre la vida de Dōgen titulada Zen (禅) dirigida per Banmei Takahashi i amb Nakamura Kankurō VI en el paper de Dōgen.
A la sèrie nord-americana Lost, un personatge japonès, capdavanter d'una tribu nativa, es diu Dogen.

Obres

Eiheikoroku (Crònica extensa d'Eihei); una recopilació de les conferències de Dogen. Està dividida en deu volums.^[6]
Eiheishingi (Purs criteris d'Eihei); inclou altres textos com el Bendoho (Mètodes de la recerca de la veritat), Fushukuhanho (Mètode de prendre els menjars), Tenzokyokun (Instruccions per al cuiner). Es tracten de textos orientats a l'ordre comunitari de la vida monacal.
Fukanzazengi (Guia universal per al mètode estàndard de zazen); instruccions per a la correcta pràctica del zazen.
Gakudoyojinshu (Col·lecció de temes sobre l'aprenentatge de la veritat); un conjunt de textos independents, probablement recopilats per Dogen. Aborden temes relatius a la pràctica del budisme.
Hogyoki (Crònica de l'era Hogyo); preguntes i respostes entre Dogen i el seu mestre Tendo Nyojo (Tiantong Rujing).
Shinji-shobogenzo (Tresor del veritable ull del dharma en caràcters xinesos); recopilació de Dogen de 300 koans en xinès, sense comentaris.^[7]
Shobogenzo (Tresor del veritable ull del dharma); és l'obra més reconeguda de Dogen que en edicions modernes compta amb 95 capítols. Tracta sobre una àmplia quantitat de temes, però els punts principals són la no dualitat de la realitat i el zazen com a via principal per aconseguir el coneixement de la realitat.
Shobogenzo Zuimonki (Tresor del veritable ull del dharma fàcil d'entendre per a les oïdes); col·lecció de xerrades informals de Dogen, esdevingudes entre 1235 i 1237.

Referències

↑ Girard, Frédéric. Les dialogues de Dōgen en Chine (en francès). Droz, 2016, p. 647. ISBN 978-2-600-01903-3.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Bodiford, William M. Soto Zen in Medieval Japan (Studies in East Asian Buddhism) (en anglès). University of Hawaii Press, 2008. ISBN 978-0-8248-3303-9.
↑ Dogen, Eihei. Moon in a Dewdrop: Writings of Zen Master Dogen (en anglès). Macmillan, 1985, p. 39. ISBN 978-0-86547-186-3.
↑ "Principles of Zazen Arxivat 2015-12-16 a Wayback Machine."; tr. Bielefeldt, Carl.
↑ Kohn, Michael H. The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen. Boston, MA: Shambhala Publications, 1991. ISBN 978-0-87773-520-5. p. 196–197
↑ Kim, Hee-jin. Eihei Dogen, Mystical Realist (en anglès). Wisdom Publications, 2004. ISBN 978-0-86171-376-9.
↑ Nishijima, Gudo. M. Luetchford & J. Peasons (eds.). Master Dōgen's Shinji Shobogenzo, 301 Koan Stories (en anglès). Windbell, 2003. ISBN 978-0952300267.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dōgen

(anglès) Who is Dogen Zenji? Missatge de Dogen
(anglès) Dogen Translations Traduccions a l'anglès d'obres de Dogen per Anzan Hoshin.

[1] Girard, Frédéric. Les dialogues de Dōgen en Chine (en francès). Droz, 2016, p. 647. ISBN 978-2-600-01903-3.

[Bodiford_22_36-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Bodiford, William M. Soto Zen in Medieval Japan (Studies in East Asian Buddhism) (en anglès). University of Hawaii Press, 2008. ISBN 978-0-8248-3303-9.

[3] Dogen, Eihei. Moon in a Dewdrop: Writings of Zen Master Dogen (en anglès). Macmillan, 1985, p. 39. ISBN 978-0-86547-186-3.

[4] "Principles of Zazen Arxivat 2015-12-16 a Wayback Machine."; tr. Bielefeldt, Carl.

[Kohn-5] Kohn, Michael H. The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen. Boston, MA: Shambhala Publications, 1991. ISBN 978-0-87773-520-5. p. 196–197

[6] Kim, Hee-jin. Eihei Dogen, Mystical Realist (en anglès). Wisdom Publications, 2004. ISBN 978-0-86171-376-9.

[7] Nishijima, Gudo. M. Luetchford & J. Peasons (eds.). Master Dōgen's Shinji Shobogenzo, 301 Koan Stories (en anglès). Windbell, 2003. ISBN 978-0952300267.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]