Dolçamara
La dolçamara, dulcamara o morella amargant (Solanum dulcamara) és una planta enfiladissa (pot mesurar fins a 3 metres), perenne del gènere Solanum i que floreix a principis d'estiu. És nativa d'Europa i Àsia però s'ha estès per tot el món. A Amèrica del nord és considerada un problema, ja que és una herba invasora que es desenvolupa en tota mena de terrenys.
Solanum dulcamara | |
---|---|
Dades | |
Font de | dolçamara |
Planta | |
Tipus de fruit | baia |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Solanaceae |
Tribu | Solaneae |
Gènere | Solanum |
Espècie | Solanum dulcamara L., 1753 |
Ecologia modifica
Distribució mundial modifica
És nativa d'Europa i Àsia, però es troba arreu del món
Hàbitat modifica
Es troba en salzedes, boscs de ribera poc densos, bardisses humides. Zona fitogeogràfica i bioclimàtica: Estatge muntà o muntanya humida o subhumida, més o menys plujoses.
Descripció botànica modifica
És una planta sarmentosa, sufructicosa a la base, glabrescent o pubescent; fulles alternes, peciolades, amb limbe de 4-9 cm (mida variable); cimes extraaxil·lars amb 10-25 flors o més de color violeta profund amb 5 pètals i 5 anteres; El fruit és una baia de color vermell brillant i de forma ovoide que primer té un gust amarg i després un gust dolç desagradable (d'aquí ve el nom de dolçamara).
Propietats modifica
La dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes. La tija o la rel és utilitzada per a infusions, les fulles es digereixen pures, no es pot posar en aigua calenta perquè hi perd tot el valor curatiu. En tintura, l'extracte total de dulcamara es fa servir en fitomedicina per al tractament d'al·lèrgies; sola o associada a altres plantes. S'ha de tenir cura de la dosi perquè en excés és tòxica.
Farmacologia modifica
Components actius modifica
Saponòsids, àcid dulcamarètic (glucòsid), glucoalcaloides heteròxids (solanina, dulcamarina).
Acció farmacològica modifica
- Tija, escorça: En us intern té un efecte diürètic uricosúric i laxant, per la qual cosa és considerada un "depuratiu". Tòpicament té efectes analgèsics en aplicació tòpica.
- Baies fresques: Aplicats a la pell tenen un intens efecte calmant i analgèsic.
Indicacions i Contraindicacions modifica
Indicacions modifica
- La tija, l'escorça i eventualment les fulles: es fan servir popularment per al restrenyiment, diarrea, estats en què calgui un augment de la diüresi, com ara les afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, uretritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotèmia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids. Èczemes, urticària, psoriasi, crosta làctia, blefaroconjuntivitis, ulceracions cutànies, bronquitis, berrugues i càncer.
- Baies fresques (ús tòpic): Inflamacions osteoarticulars, miàlgies, contractures musculars.
Contraindicacions modifica
- Tija, escorça: Embaràs, lactància, nens.
- Les baies fresques no es deuen aplicar sobre les mucoses ni en zones cutànies alterades (ferides, úlceres, cremades, èczemes).
Precaució / Intoxicacions modifica
És una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la:
- Es recomana evitar la seva prescripció per a ser administrada per via oral, ja que la planta conte alcaloides que poden provocar una intoxicació caracteritzada per: vertigen, midriasi, trastorns gastrointestinals en forma de vòmits i diarrea, convulsions, col·lapse cardiorespiratori i fins i tot la mort en casos molt extrems.
- El seu poder rebufant és intens: netejar bé les mans després de la seva aplicació i evitar el contacte amb les mucoses.
- Cal tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.
Referències modifica
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?101313 Arxivat 2008-10-05 a Wayback Machine. (14 feb 2008)