Domènec Pallerola i Munné

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, França 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Infotaula de personaDomènec Pallerola i Munné
Biografia
Naixement1903 Modifica el valor a Wikidata
Bellmunt d'Urgell (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Tolosa de Llenguadoc
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupacióescriptor
Llenguacatalà
Premis

BiografiaModifica

Estudià Dret i col·laborà al diari La Veu de Catalunya amb vint-i-un anys. Més tard entrà a La Publicitat, on publicava les cròniques des de París, on s'exilià a causa de la dictadura de Primo de Rivera. Va tornar a Barcelona el 1928. L'any 1929 va fer de repòrter pel setmanari Mirador. Col·laborà també a D'Ací d'Allà, La Nau, L'Opinió i La Rambla, d'on va ser director. Durant la Segona República Espanyola, va dirigir La Campana de Gràcia; va ser cap de negociat de la Conselleria de Sanitat; i, a Madrid, exercí l'advocacia i fou secretari de Lluís Nicolau d'Olwer, mentre aquest fou ministre d'Economia.[1]

Després de la guerra civil espanyola s'establí a Tolosa, on fundà i dirigí la revista Foc Nou. Fou membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1950 es va doctorar en Dret amb una tesi sobre la violació del dret d'asil a França, arran de la detenció del President Lluís Companys.[2] Els últims anys de la seva vida va seguir escrivint articles per al Diari de Lleida. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

ObresModifica

  • Històries d'emigrats (Recull de reportatges inèdits). Catalònia, Barcelona. 1926.
  • Una ànima vençuda. Catalònia, Barcelona. 1927.
  • Del Paral·lel a Montmartre. Catalònia, Barcelona. 1928.
  • Les banyes del Tibidabo. Catalònia, Barcelona. 1928.
  • Dos dies a manicomi de Sant Boi. Catalònia, Barcelona. 1929.
  • L'organització internacional del treball. Editorial Políglota. 1930.
  • Les catacumbes de Barcelona. Catalònia, Barcelona. 1930.
  • Figures de Catalunya. Catalònia, Barcelona. 1933.
  • La senyoreta desitja casar-se. Catalònia, Barcelona. 1933.
  • L'àngel bohemi. Catalònia, Barcelona. 1935.
  • La revolució i l'assistència social (1937)
  • Digues-me que és amor (Confidències espirituals) (1938)
  • Biografia de Lluís Companys[3] (1945)
  • Causes de l'anticlericalisme espanyol (1967)
  • Boires i candelers; novel·la de l'Urgell - Els primers records; narracions en prosa (1973)
  • Cinquanta anys de periodisme català (1975)
  • Anecdotari inèdit de cinquanta anys de periodisme català: (1920-1978). El Pilar d'Almenara, Barcelona. 1978.
  • De Les Penelles a Castellserà: insurrectes contra bigotuts; aventures dels vailets de l'Urgell (1980)
  • Vida i miracles del Pilar d'Almenara (1984)
  • Teoria fluvial de l'humor català (1985)
  • La Barcelona pecadora. Acontravent, Barcelona. 2009.

ReferènciesModifica

  1. «Domènec Pallerola i Munné». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 173-174. ISBN 84-8256-855-8. 
  3. Text Biografia de Companys, per Bellmunt