Domènec Terradellas

Domènec Terradellas
Nom original	(es) Domingo Terradellas
Biografia
Naixement	13 febrer 1713 ; Barcelona
Mort	20 maig 1751 (38 anys); Roma
Mestre de capella
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Òpera i música religiosa
Moviment	Música barroca
Professors	Francesc Valls i Galán, Francesco Durante i Gaetano Greco

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del segle xviii. És conegut^[1] internacionalment també pels noms Domenico Terradeglias i Domingo Terradellas.

Biografia

Domènec Miquel Bernabé Terradellas va néixer en una família pagesa. Va ser escolà i rebé els primers ordes clericals a la Catedral de Barcelona i, molt probablement, hi fou deixeble de Francesc Valls. Amb dinou anys s'establí a Nàpols, on perfeccionà els seus estudis al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo (1732-1740) amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Al cap de poc, el 1736, estrena a Nàpols la seva primera obra, l'oratori Giuseppe riconosciuto. El 1739 presentà l'oratori Ermenegildo martire i Astarto, la seva primera òpera i, l'any següent, la seva obra còmica Gli intrighi dellà cantarine. L'èxit de La Merope (1743) propicià que el cardenal Acquaviva, a qui ja havia dedicat la Cerere el 1740, aconseguís que el contractessin (1743-1745) com a mestre de capella a l'església de Santiago de Roma (San Giacomo degli Spagnuoli). En els dos anys que hi treballà compongué gran quantitat de música sacra, fins que hagué de plegar del càrrec per problemes personals.

Els anys 1746 i part del 1747 visqué a Londres, on fou nomenat director del King's Theater, i hi presentà amb èxit les òperes Annibale in Capua, Mitridate i Bellerofonte. Després d'un breu pas per Brussel·les, feu una breu estada a París. Hi conegué l'òpera francesa (que no li agradà gens), Rameau i Rousseau, que l'elogià^[2] en "Lettre sur la musique française". Ja de tornada a Itàlia, el 1750 estrenà a Torí Didone abbandonata i a Venècia Imeneo in Atene. Establert a Roma, el 1751 presentà Sesostri, re d'Egitto, potser la seva millor obra. Morí poc després, amb trenta-vuit anys; la forma i les causes de la seva mort^[3] han donat origen a una certa llegenda negra. Fou sebollit a l'església romana de San Lorenzo in Lucina.

Se li atribueixen una dotzena d'òperes serioses i un parell de còmiques, estrenades en els més prestigiosos teatres de l'època. A més, va compondre música sacra d'estil italianitzant quan va exercir de mestre de capella a Roma (misses, psalms, motets, un Te Deum), i a Brussel·les es conserven alguns motets que hi va compondre en la seva breu estada. És considerat com un dels representants més significatius de l'Escola de Nàpols i com una de les figures clau en l'evolució de l'òpera vers el classicisme, juntament amb autors com Niccolò Jommelli, David Pérez o Johann Adolf Hasse.

Obres

Òperes:

Giuseppe riconosciuto (1736), oratori en tres actes per a solistes, cor i acompanyament instrumental, amb llibret de Pietro Metastasio.

Ermenegildo, martire (1739), oratori per a solistes, cor i acompanyament instrumental, estrenat a Nàpols
Astarto (1739), òpera, estrenada a Roma
Artemisia (1740)
Cerere (1740)
Gli intrighi dellà canterine (1740), òpera còmica
Romolo (1740), juntament amb Gaetano Latilla
Issipile (1741)
La Mérope (1743), òpera en tres actes, amb llibret d'Apostolo Zeno i H. Tagliazuchi, estrenada a Roma. Ha estat editada per Robert Gerhard, i representada per primer cop modernament a Barcelona el 1955
Artaserse (1744), òpera en tres actes amb llibret de Pietro Metastasio. Estrenada a Venècia^[4]
Annibale in Capua (1746), òpera de tipus pasticcio, amb música co-escrita amb Johann Adolf Hasse, Giovanni Battista Lampugnani i Pietro Domenico Paradies, llibret de Francesco Vanneschi. Estrenada el 4 de novembre al King's Theatre (Haymarket) amb assistència del rei Jordi II
Mitridate (1746), òpera amb llibret de Francesco Vanneschi
Semiramide riconosciuta (1746)
Bellerofonte (1747), òpera amb llibret de Francesco Vanneschi
Didone abbandonata (1750), òpera amb llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Torí
Imeneo in Atene (1750), òpera amb llibret de Silvio Stampiglia, estrenada a Venècia
Sesostri, re d'Egitto (Roma, 1751), òpera amb llibret d'Apostolo Zeno i Pietro Pariati, estrena a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona (agost de 1754), sent la primera òpera d'un català estrenada a Catalunya.^[5]

Obra sacra:

Nocturna Procella, motet
Plaudite populi, motet
Salm a 5 veus, conservat a l'arxiu musical del Santuari d'Arantzazu
Giuseppe riconosciuto (1736), oratori
Ermenegildo, martire (1739), oratori

Notes

↑ Domènec Terradellas és la forma normalitzada en català. En obres de referència i a Internet es pot trobar moltes combinacions de les tres formes del nom i les tres del cognom
↑ Lettre sur la musique française (1743) "....Le musicien, passant brusquement d'un ton ou d'un mode à un autre, et supprimant, quand il le faut, les transitions intermédiaires et scolastiques, sait exprimer les réticences, les interruptions, les discours entrecoupés, qui sont le langage des passions impétueuses, que le bouillant Métastase a employé si souvent, que les Porpora, les Galuppi, les Cocchi, les Jumella, les Pérez, les Terradeglias, ont su rendre avec succès, et que nos poètes lyriques connoissent aussi peu que nos musiciens....". Vegeu-ne el text complet a «l'Arxiu d'Internet». Arxivat de l'original el 2007-03-12. [Consulta: 26 octubre 2006].
↑ Segons Carreras i Bulbena (que reprodueix la partida de defunció, vegeu la bibliografia) el compositor morí el 21 de maig, havent rebut els Sants Sagraments, i fou enterrat a l'església de San Laurencii in Lucine. 50 anys més tard, però, l'Allgemeine Musikalische Zeitung del 12 de març del 1800 afirmà que el cadàver de Terradellas havia estat tret del Tíber després que el compositor Niccolò Jommelli l'hagués fet occir a ganivetades; la causa de l'atac hauria estat l'enveja professional perquè l'òpera del difunt tenia més èxit que la pròpia. Cap musicòleg seriós avala aquesta teoria. Sense poder-ho contrastar amb documentació de l'època, seria possible imaginar-se, tal volta, que uns bergants podrien haver assaltat Terradellas i llançat al riu; rescatat encara amb vida, hauria mort al llit. També s'ha esmentat la possibilitat d'un suïcidi.
↑ Vegeu una anàlisi molt completa de l'obra en el context de l'època a la plana de la Real Compañía Ópera de Cámara de Barcelona Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
↑ Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655.

Bibliografia

Hasse, Lampugnani, Terradeglias, Paradies The favourite songs in the opera call'd Anibale in Capua London: I. Walsh, 1746
Domènec Terradellas; llibret de Pietro Metastasio, traducció de Manel Forcano Artaserse: Venècia 1744, òpera seriosa en tres actes Barcelona: Festival d'estiu de Barcelona Grec 98, 1998
Terradellas; F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Bellerofonte London: I.Walsh, 1747
Domenico Terradellas detto lo Spagnolo La Cerere : componimento per musica da cantarsi nel giorno natalizio della sagra real maestà di Carlo Borbone rè delle due Sicilie &c. per comandamento dell'eminentissimo e reverendissimo principe il signor cardinale d. Trojano Acquaviva d'Aragona Roma: Komarek, 1740
Terradellas; Pietro Metastasio Didone Torino: P.G.Zappata, 1750
Domingo Miguel Barnabas Terradellas Dudici Arie et due Duetti... London: I. Walsh, 1747
Domènec Terradellas; revisió i edició, Josep Dolcet i Ignacio Yepes Giuseppe riconosciuto : oratori en tres actes Barcelona: Tritó, 1996
Domingo Terradellas; transcripció, revisió i introducció de Robert Gerhard La Merope: ópera en tres actos Barcelona: Biblioteca Central, 1951
Terradellas, F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Mitridate London: I. Walsh, 1746
Domenico Terradellas; introducció de Howard Mayer Brown Sesostri New York: Garland, 1978. Edició facsímil
Domingo Terradellas Sesostri Re de Egitto (Sesostris Rey de Egypto) Barcelona: P. Campins, 1754
Kenneth H. Groeppe Form and style in the arias of Domingo Terradellas Tesi doctoral inèdita de la universitat de Louisville, als Estats Units (1968)
Joseph Rafael Carreras i Bulbena Domènech Terradellas, compositor de la XVIII centúria Barcelona: Imp. Altés, 1908

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domènec Terradellas

Llista d'obres i llocs i dates d'estrena (italià)(francès)
Lettre sur la musique française, de J.J. Rousseau, molt elogiós de Terradelles (francès)
Ressenya biogràfica apareguda a la revista L'Avenç, num.22 (gener 1884), pag.126.

[1] Domènec Terradellas és la forma normalitzada en català. En obres de referència i a Internet es pot trobar moltes combinacions de les tres formes del nom i les tres del cognom

[2] Lettre sur la musique française (1743) "....Le musicien, passant brusquement d'un ton ou d'un mode à un autre, et supprimant, quand il le faut, les transitions intermédiaires et scolastiques, sait exprimer les réticences, les interruptions, les discours entrecoupés, qui sont le langage des passions impétueuses, que le bouillant Métastase a employé si souvent, que les Porpora, les Galuppi, les Cocchi, les Jumella, les Pérez, les Terradeglias, ont su rendre avec succès, et que nos poètes lyriques connoissent aussi peu que nos musiciens....". Vegeu-ne el text complet a «l'Arxiu d'Internet». Arxivat de l'original el 2007-03-12. [Consulta: 26 octubre 2006].

[3] Segons Carreras i Bulbena (que reprodueix la partida de defunció, vegeu la bibliografia) el compositor morí el 21 de maig, havent rebut els Sants Sagraments, i fou enterrat a l'església de San Laurencii in Lucine. 50 anys més tard, però, l'Allgemeine Musikalische Zeitung del 12 de març del 1800 afirmà que el cadàver de Terradellas havia estat tret del Tíber després que el compositor Niccolò Jommelli l'hagués fet occir a ganivetades; la causa de l'atac hauria estat l'enveja professional perquè l'òpera del difunt tenia més èxit que la pròpia. Cap musicòleg seriós avala aquesta teoria. Sense poder-ho contrastar amb documentació de l'època, seria possible imaginar-se, tal volta, que uns bergants podrien haver assaltat Terradellas i llançat al riu; rescatat encara amb vida, hauria mort al llit. També s'ha esmentat la possibilitat d'un suïcidi.

[4] Vegeu una anàlisi molt completa de l'obra en el context de l'època a la plana de la Real Compañía Ópera de Cámara de Barcelona Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.

[5] Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]