Domícia Lèpida

Domícia Lèpida (en llatí Domitia Lepida) va ser una dama romana. Era filla de Luci Domici Aenobarb i d'Antònia Major. Era germana de Gneu Domici Aenobarb i tia de l'emperador Neró.

Infotaula de personaDomícia Lèpida
Fernand Lematte La mort de Messaline.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRoma Modifica el valor a Wikidata
Mort54 dC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarc Valeri Messal·la
Faustus Cornelius Sulla (en) Tradueix
Api Juni Silà Modifica el valor a Wikidata
FillsValèria Messal·lina
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Marc Valeri Messal·la)
Faust Corneli Sul·la
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Faustus Cornelius Sulla (en) Tradueix)
Marc Valeri Messal·la
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Marc Valeri Messal·la)
Marcus Junius Silanus (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Api Juni Silà) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Domici Ahenobarb Modifica el valor a Wikidata  i Antònia Major Modifica el valor a Wikidata
GermansGneu Domici Ahenobarb, Domícia (tia de Neró), Lucius Domitius Ahenobarbus (en) Tradueix i Domitia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Es va casar amb Marc Valeri Messal·la Barbat Messal·lí, amb el que va tenir a Valèria Messal·lina, l'esposa de l'emperador Claudi. Es va tornar a casal amb Faust Corneli Sul·la, amb el que va tenir un fill, Faust Corneli Sul·la, cònsol l'any 52. I encara, a petició de Claudi, es va casar per tercera vegada amb Appi Juni Silà.

Va tenir una forta rivalitat per qüestions d'enveja i vanitat amb Agripina, la mare de Neró, que finalment va convèncer el seu fill per fer-la executar l'any 55.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1060. 

BibliografiaModifica

  • E. Klebs, H. Dessau, P. Von Rohden (ed.), Prosopographia Imperii Romani, 3 vol., Berlin, 1897-1898. (PIR1)
  • E. Groag, A. Stein, L. Petersen - e.a. (edd.), Prosopographia Imperii Romani saeculi I, II et III, Berlin, 1933 -. (PIR2)
  • Levick, Barbara, Claudius. Yale University Press, New Haven, 1990.
  • Barrett, Anthony A., Agrippina: Sex, Power and Politics in the Early Roman Empire. Yale University Press, New Haven, 1996.
  • Raepsaet-Charlier M.-Th., Prosopographie des femmes de l'ordre sénatorial (Ier-IIe siècles), 2 vol., Louvain, 1987, 285 ff.