Domenico Puccini

compositor italià

Domenico Vincenzo Maria Puccini (Lucca (Toscan), 5 d'abril, 1772 - Idem. 25 de maig, 1815), va ser un compositor italià.

Infotaula de personaDomenico Puccini
Biografia
Naixement5 abril 1772 Modifica el valor a Wikidata
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1815 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Paisiello Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPuccini Modifica el valor a Wikidata
FillsMichele Puccini Modifica el valor a Wikidata
PareAntonio Puccini Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 76b265da-535f-4d7f-8479-c43e8cb0eb55 Lieder.net: 5402 Allmusic: mn0001632684 Modifica el valor a Wikidata

Domenico Puccini provenia d'una família de músics de la Toscana que inclou músics d'almenys cinc generacions. El seu avi Giacomo Puccini el Vell ja havia estat compositor i organista a la catedral de Lucca, igual que el seu pare. El seu fill Michele també va compondre, i el seu net va ser el famós compositor d'òpera Giacomo Puccini (1858–1924).[1]

Domenico Puccini va estudiar amb el pare Stanislao Mattei a Bolonya i més tard a Nàpols amb Giovanni Paisiello. Després del seu retorn a Lucca, com el seu pare i el seu avi, esdevingué organista de la catedral de San Martino. La duquessa Élisa Bonaparte el va nomenar Cappella Municipale. El 1805 es va casar amb Angela Cerù.[2] Puccini va morir el 1815 amb només 43 anys.

L'obra de Puccini inclou, entre altres coses, la música instrumental. un concert per a piano en si major, dues simfonies i diverses desenes de sonates per a piano. Va escriure sis duets per a soprano i tenor amb acompanyament de piano. Les seves obres principals inclouen quatre òperes i música d'església. Pel que fa a la música sacra, va escriure cinc Kyrie, sis Gloriae, un Benedictus, un Alleluia per a vuit veus i orquestra, tres lamentacions, sis motets i vuit salms.

Després de les òperes de cambra Spartaco (1793) i Castruccio (1797), la seva òpera pastoral Le frecce d'amore i l'òpera buffa L'Ortolanella, o La Moglie capricciosa es van crear el 1800. El mateix any, amb motiu de la suposada victòria sobre Napoleó a la batalla de Marengo, Puccini va escriure un Te Deum, que va interpretar a San Martino el juny de 1800. Puccini va compondre un altre homenatge a Napoleó el 1807 per a soprano i piano a quatre mans. L'òpera seria Il Quinto Fabio va seguir el 1810 i la farsa La Scuola dei tutori el 1813. L'òpera buffa Il Ciarlatano, ossia I finti savoiardi va tenir lloc l'any de la seva mort, 1815. Deixà inacabada la seva darrera obra, un Te Deum. El seu pare Antonio Puccini no es va atrevir a completar l'obra, tal com va escriure en una nota sobre la partitura. Després el va donar a , alumne de Domenico, perquè el completés.[3]

Referències

modifica
  1. Domenico Vincenzo Maria Puccini (1772-1815). In: klassika.info. Abgerufen am 13. Januar 2016.
  2. Mary Jane Phillips-Matz: Puccini: A Biograph engl. 2002
  3. Staatliches Institut für Deutsche Musikforschung: Archiv für Musikforschung, Band 6, Ausgabe 4 Verlag Breitkopf & Härtel 1941, S. 218