Viquipèdia

Domesticació del cavall

Existeixen diverses hipòtesis sobre molts dels punts clau de la domesticació del cavall. Tot i que els cavalls van començar a aparèixer en els motius artístics de l'art de cova del paleolític a partir de 30000 aC, aquests eren cavalls salvatges i eren probablement caçats per carn.

Un cavall de raça heck, s'assembla molt a l'ara extinta tarpan, una subespècie del cavall salvatge existent en el moment de la domesticació inicial

No està clar com i quan els cavalls van ser domesticats. La primera prova clara en què el cavall s'usa com a mitjà de transport es pot trobar en l'ús del carro de guerra en els enterraments datats cap a l'any 2000 aC. Tanmateix, una quantitat creixent d'evidències donen suport a la hipòtesi que els cavalls van ser domesticats en les etepes eurasiàtiques aproximadament el 4000–3500 aC.[1][2][3] Descobertes recents en el context de la cultura Botai suggereixen que els assentaments Botai de la província d'Akmola del Kazakhstan són el lloc d'origen de la domesticació del cavall.[4]

La data de la domesticació del cavall depèn de la definició de domesticació. Alguns zoòlegs defineixen domesticació com el control humà de la criança dels animals, els efectes dels quals són evidents en les mostres esquelètiques trobades en jaciments, sobretot pels canvis en la mida dels cavalls i en la variabilitat de poblacions. Altres investigadors donen importància a evidències més extenses, incloent-hi les proves que mostren les conseqüències del treball en mostres esquelètiques i dentals, així com relacionant-ho amb la descoberta d'altres utensilis, com per exemple armes, art, i artefactes espirituals i els estils de vida de cultures humanes. També s'han trobat evidències que inicialment els cavalls van ser utilitzats tant com a animals de carn com com a animals de treball.

Els intents de datar la domesticació mitjançant l'anàlisi o estudi genètic de restes físiques de cavalls rau en el fet que hi va haver una separació dels genotips dels cavalls domesticats i de les poblacions de cavalls salvatges. Aquesta separació va succeir en algun moment, però les dates obtingudes usant aquest mètode només poden donar una idea sobre la possible data més tardana de la domesticació, ja que no es pot assegurar que la separació de genotips es produeixi simultàniament a la domesticació.

La data de 4000 aC es basa en proves que inclouen l'aparició de patologies dentals associades al bitting, canvis en les pràctiques de carnisseria, els canvis en les economies humanes i patrons d'assentament, la representació dels cavalls com a símbols de poder en els artefactes, i l'aparició d'ossos de cavall en tombes humanes.[5] D'altra banda, els canvis mesurables en la grandària i l'augment de la variabilitat associats amb la domesticació es va produir més tard, al voltant de 2500-2000 aC, com es veu en les restes de cavalls trobades al lloc de Csepel-Haros a Hongria, un poblament de la cultura de Gobelet de la campana.[6]
Independentment de la data específica de la domesticació, l'ús de cavalls es va estendre ràpidament a través d'Euràsia per al transport, el treball agrícola i la guerra. Cavalls i mules en l'agricultura utilitzen un arnès de tipus cuirassa o un jou més adequat per als bous, que no era tan eficient en la utilització de la força completa dels animals com el collaret de cavall encoixinada tardà inventat, que va sorgir diversos mil·lennis més tard a Europa occidental.[7][8]

Predecessors del cavall domèstic

modifica
 
Rèplica d'una pintura de cavall d'una cova de Lascaux

Un estudi de 2005 va analitzar l'ADN mitocondrial (ADNmt) d'una gamma mundial d'èquids, de 53.000 anys fòssils de cavalls contemporanis.[9] 

La seva anàlisi col·loca tots els èquids en un sol clade, o grup amb un únic ancestre comú, que consisteix en tres espècies genèticament divergents: Hippidion, el cavall xanquer Nou Món, i el veritable cavall. El veritable cavall, que anava des d'Europa occidental fins a l'est de Beringia, inclosos els cavalls prehistòrics i el cavall de Przewalski, així com el que avui és el cavall domèstic modern, pertanyia a una sola espècie: Holarctic. Una anàlisi més detallada dels cavalls veritables els va agrupar en dos grans clades. Un d'aquests clades, que semblava haver-se limitat a Amèrica del Nord, és ara extint. L'altre clade es va distribuir àmpliament des Amèrica del Nord fins a Europa central, nord i sud de les capes de gel del Plistocè.

La seva anàlisi col·loca tots els equins en una sola clade, o grup amb un avantpassat comú sol, que consisteix en tres espècies genèticament divergents: Hippidion, el cavall Món Nou, i el cavall cert. El cavall cert, que va variar d'Europa occidental a oriental (Beringia), incloïa cavalls prehistòrics i el Przewalski, així com el que ara és el cavall domèstic modern, i va pertànyer a una sola espècie: Holarctic. Esdevingué extint a Beringia al voltant de fa 14.200 anys, i en la resta d'Amèrica al voltant de fa 10.000 anys.[10][11] Aquesta clade va sobreviure a Euràsia, tanmateix; i és d'aquests cavalls que tots els cavalls domèstics sembla que han descendit. Aquests cavalls mostraven poca estructura filogeogràfica, probablement reflectint el seu grau alt de mobilitat i adaptabilitat.


 
Equus caballus germanicus: pota de front, dents i mandíbula superior al Museu für Naturkunde, Berlín

Referències

modifica
  1. ↑ Matossian Shaping World History p. 43
  2. ↑ «What We Theorize – When and Where Domestication Occurred». International Museum of the Horse. [Consulta: 27 gener 2015].
  3. ↑ «Horsey-aeology, Binary Black Holes, Tracking Red Tides, Fish Re-evolution, Walk Like a Man, Fact or Fiction». Quirks and Quarks Podcast with Bob Macdonald. CBC Radio, 07-03-2009 [Consulta: 18 setembre 2010].
  4. ↑ Outram, Alan K.; et al. «The Earliest Horse Harnessing and Milking». Science, 323, 06-03-2009, p. 1332–1335. DOI: 10.1126/science.1168594 [Consulta: 27 desembre 2010].
  5. ↑ Anthony, David W. The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2007. ISBN 978-0-691-05887-0. 
  6. ↑ Benecke, Norbert; Von den Dreisch, Angela. «Horse exploitation in the Kazakh steppes during the Eneolithic and Bronze Age». A: Levine, Marsha; Renfrew, Colin; Boyle, Katie. Prehistoric Steppe Adaptation and the Horse. Cambridge: McDonald Institute, 2003, p. 69–82. ISBN 1-902937-09-0. 
  7. ↑ Needham, Joseph. Science and Civilization in China; Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 2, Mechanical Engineering. Taipei: Caves Books, 1986. 
  8. ↑ Clutton-Brock, Juliet. Horse Power: A History of the Horse and the Donkey in Human Societies. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1992, p. 138. ISBN 0-674-40646-X. 
  9. ↑ Weinstock, J.; et al. «Evolution, systematics, and phylogeography of Pleistocene horses in the New World: a molecular perspective». PLoS Biology, 3, 8, 2005, pàg. e241. DOI: 10.1371/journal.pbio.0030241. PMC: 1159165. PMID: 15974804 [Consulta: 19 desembre 2008].
  10. ↑ Luís, Cristina; et al. «Iberian Origins of New World Horse Breeds». Journal of Heredity, 97, 2, 2006, pàg. 107–113. DOI: 10.1093/jhered/esj020. PMID: 16489143.
  11. ↑ Buck, Caitlin E.; Bard, Edouard «A calendar chronology for Pleistocene mammoth and horse extinction in North America based on Bayesian radiocarbon calibration». Quaternary Science Reviews, 26, 17-18, 2007, pàg. 2031. DOI: 10.1016/j.quascirev.2007.06.013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Domesticació_del_cavall&oldid=28881710»