Domeykodactylus
Domeykodactylus és un gènere extingit de pterosaures dsungariptèrids de la Formació Santa Ana del Cretaci inferior (Berriasià-Albià), trobat a la Quebrada de la Carreta a Antofagasta, Xile.
Domeykodactylus ceciliae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Pterosauria |
| Família | Dsungaripteridae |
| Gènere | Domeykodactylus |
| Espècie | Domeykodactylus ceciliae |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Ignacy Domeyko |
Descobriment i anomenament modifica
El gènere va ser nomenat l'any 2000 per David Martill, Eberhard Frey, Guillermo Chong Diaz i Charles Michael Bell. L'espècie tipus és Domeykodactylus ceciliae. El nom del gènere deriva de la Serralada Domeyko i del grec daktylos, «dit» en referència al dit de l'ala típic dels pterosaures. El nom específic fa honor a la geòloga Cecilia Demargasso de la Universitat Católica del Norte, «que va ser tan amable amb nosaltres».
Descripció modifica
Domeykodactylus es basa en l'holotip DCGUCN 250973, trobat a la Serra da Candeleros. Consta d'una mandíbula parcial; un premaxil·lar, present a la mateixa roca, s'anomena paratip. Al principi es pensava que el fòssil pertanyia a Pterodaustro. Domeykodactylus tenia una cresta al llarg de la part superior del premaxil·lar. L'estructura òssia de la cresta està formada per trabècules verticals, puntals estrets; va ser aquesta textura la que originalment s'havia confós amb les dents fines de filtre de Pterodaustro.
La mandíbula té una símfisi curta. A cada dentari hi ha setze solcs per a dents, dels quals s'han perdut les mateixes dents. Els encaixos són estrets, ovalats i lleugerament elevats, amb un marge elevat, per sobre del nivell de la mandíbula. Les dents probablement eren petites i cap a la part posterior més espaiades i de mida decreixent.
La longitud del crani s'ha estimat en 30 centímetres i l'envergadura d'1 metre (3,28 fts).
Els descriptors van trobar Domeykodactylus semblant tant als Ctenochasmatidae com als Dsungaripteridae a la cresta; a causa de les cavitats dentàries elevades es va assignar a aquest darrer grup. Va ser el primer exemple publicat d'un dsungariptèrid a Amèrica del Sud; la majoria dels altres membres de la família eren d'Àsia.[1]
Classificació modifica
A continuació es mostra un cladograma que mostra la col·locació filogenètica de Domeykodactylus dins del clade Neoazhdarchia. El cladograma es basa en una topologia recuperada per Andres i Myers (2013).[2]
| Neoazhdarchia |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ Martill, D. M.; Frey, E.; Diaz, G. C.; Bell, C .M. «Reinterpretation of a Chilean pterosaur and the occurrence of Dsungeripteridae in South America» (en anglès). Geological Magazine, 137(1), 2000, pàg. 19-25. Bibcode: 2000GeoM..137...19M. DOI: 10.1017/S0016756800003502.[Enllaç no actiu]
- ↑ Andres, B.; Myers, T. S. «Lone Star Pterosaurs» (en anglès). Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 103(3)-103(4), 2013, pàg. 383-398. DOI: 10.1017/S1755691013000303.