Dominga Ortiz Orzúa

política veneçolana

Dominga Ortiz Orzúa (Canagua, 1 de novembre de 1792 - Caracas, 31 de desembre de 1875), va ser l'esposa del president veneçolà José Antonio Páez.[1][2][3][4]

Infotaula de personaDominga Ortiz Orzúa
Dominga Ortiz de Páez.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1792 Modifica el valor a Wikidata
Barinas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1875 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
11a Primera Dama de Veneçuela
29 agost 1861 – 15 juny 1863
4a Primera Dama de Veneçuela
1r febrer 1839 – 28 gener 1843
1a Primera Dama de Veneçuela
13 gener 1830 – 20 gener 1835 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHeroína Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé Antonio Páez Herrera Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Els seus pares eren Francisco de Paula Ortiz, ramader, i Micaela Orzúa. Va quedar òrfena de pare i mare a una edat molt primerenca i va haver de ser criada pels seus oncles materns, els quals van passar a administrar les propietats heretadades dels seus pares.

Es va casar amb José Antonio Páez l'1 de juliol de 1809 al seu poble natal. Els va casar Fra José Simón Archila.[1][2][5] D'aquest matrimoni en van néixer dos fills: Manuel A. Páez i Maria del Rosario Páez de Llamosas.[1]

Després dels successos del 19 d'abril de 1810 a Caracas, el seu marit, José Antonio Páez, es va allistar a les files patriotes. En aquell moment va ser habitual vuere a Dominga Ortiz entre les files, i va començar a ser coneguda per la tropa com la Señora en senyal de respecte.[6] El 1816 va organitzar a un grup de dones a Valle de la Pascua per atendre i curar als ferits de l'exèrcit que lluitaven per l'emancipació, cosaa que li ha valgut ser considerada la primera infermera de l'exèrcit patriota.[7]

Després del triomf en la Batalla de Carabobo, Páez es va enamorar de Barbarita Nieves i es va apartar d'Ortiz, que va tornar a Barinas i desaparèixer de la vida pública. Va reaparèixer cap a 1849, quan posen a la presó al general José Antonio Páez. Dominga Ortiz el visitava juntament amb la seva filla Maria al calabós del castell de Cumaná i va començar a realitzar diligències per a obtenir un indult que finalment va aconseguir.[1][2][7]

Arran de la detenció de José Antonio Páez, tots els béns de l'antiga parella va ser confiscats per l'estat. Tot i que Dominga Ortiz va lluitar per recuperar-los, no ho va aconseguir i va morir en la pobresa a la ciutat de Caracas al 31 de desembre de 1875.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Morón, 1980.
  2. 2,0 2,1 2,2 Hernández, 1998.
  3. Urdaneta, 1995.
  4. «Primeras Damas de Venezuela» (en castellà). Venciclopedia. [Consulta: 14 març 2021].
  5. Cova, 1947.
  6. «Doña Dominga Ortiz, esposa del gral. Páez» (en castellà). Venezuela de antaño. [Consulta: 14 març 2021].
  7. 7,0 7,1 «DOMINGA ORTIZ DE PÁEZ» (en castellà). Crónicas de Pedraza. [Consulta: 14 març 2021].

BibliografiaModifica

  • Cova, J.A.. El centauro. Vida del José Antonio Páez caudillo venezolano y Brigadier del ejército argentino (en castellà). Buenos Aires: Editorial Venezuela, 1947. 
  • Hernández, Serafín. Gran Enciclopedia de Venezuela (en castellà). Caracas: Editorial Globe, 1998. ISBN 980-6427-00-9 i 980-6427-10-6. 
  • Morón, Guillermo. Los Presidentes de Venezuela 1811-1979 (en castellà). Caracas: Ediciones Meneven, 1980. 
  • Urdaneta, Ramón. Los presidentes: 1811-1863 (en castellà). Fondo Editorial Venezolano, 1995. ISBN 978-980-07-2471-2.