Obre el menú principal

Dominique Fernandez (Neuilly-sur-Seine, 25 d'agost de 1929) és un novel·lista, assagista i crític francès. Premi Goncourt de l'any 1982, Membre de l'Acadèmia Francesa.

Infotaula de personaDominique Fernandez
Dominique Fernandez-FIG 2009(2).jpg
Biografia
Naixement 25 agost 1929 (89 anys)
Neuilly-sur-Seine
Educació École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació Escriptor, professor d'universitat i explorador
Període d'activitat 1958 –
Gènere artístic Novel·la
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Patrick Barbier
Família
Cònjuge Diane de Margerie (1961–1971)
Fills Ramon Fernandez
Pares Ramon FernandezLiliane Tasca Tradueix

Musicbrainz: 37ed7b92-7eec-4834-af7a-89f2b2e028f3
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Dominique Fernandez va néixer el 25 d'agost de 1929 a Neuilly sur Seine. Fill de Ramon Fernandez, celebre crític literàri, amic de Marcel Proust i André Gide.[1]

Va estudiar a l'Escola Normal Superior (ENS). Catedràtic d'italià (1955) i professor a l'Institut Francès de Nàpols (1957) .Va obtenir el Doctorat en Lletres, amb la tesi "L'échec de Pavese" sobre Cesare Pavese.[2] Va fer de professor d'italià a la Universitat de Rennes (Haute-Bretagne).

A partir del 1958 va començar la seva carrera com a escriptor i crític literàri a " Quinzaine Littéraire", "L'Express" i més tard a "Nouvel Observateur"." [3]

S'el considera com l'inventor de la "psicobiografia".[3]

Premis i distincionsModifica

Obres destacadesModifica

Dominique Fernandez es autor d'un nombre considerable d'obres, més de cinquanta, entre novel·les, assaig, llibres de viatge (Roma , Sant Petersburg, Sicília, Palerm, Praga, Síria, etc.) i llibres d'art, alguns d'ells amb fotografies de Ferrante Ferranti (Nàpols, Alger, Sibèria, Florència, etc.) [4]

El 1959 va publicar la seva primera novel·la : L’Écorce des pierres i durant molts anys va estar lligat a l'editorial Grasset.

  • 1962: L’Aube
  • 1968: L’échec de Pavese
  • 1969: Lettres à Dora
  • 1971: Les Enfants de Gogol
  • 1972: L’arbre jusqu’aux racines
  • 1974: Porporino ou les Mystères de Naples
  • 1978: L’Étoile rose
  • 1981: Signor Giovanni
  • 1982: Dans la main de l’ange
  • 1984: Le Banquet des anges
  • 1986: L’Amour
  • 1994: Le Dernier des Médicis
  • 2001: L’Amour qui ose dire son nom
  • 2008: Dictionnaire amoureux de l’Italie
  • 2009: Ramon
  • 2014: On a sauvé le monde
  • 2015: Fragments d'exil
  • 2015: Amants d'Apollon - L'homosexualité dans la culture
  • 2018: Où les eaux se partagent
  • 2018: Stendhal
  • 2018: Venise

ReferènciesModifica

  1. «Fernandez, Dominique» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  2. «Dominique Fernandez» (en francès). [Consulta: gener 2019].
  3. 3,0 3,1 «Dominique Fernandez» (en francès). Academie française. [Consulta: gener 2019].
  4. Méjeam, Jean-Max. «Le nouveau Dominique Fernandez» (en francès), 28-12-2018. [Consulta: gener 2019].