Doris Salcedo
Doris Salcedo (Bogotà, 1958) és una artista visual i escultora colombiana.[1] Formada a la Universidad Jorge Tadeo Lozano de Bogotà i a la Universitat de Nova York, va estar posteriorment becada per la Fundació Guggenheim i Penny McCal. La seva obra ha estat exposada als museus més prestigiosos del món, entre d'altres, al Museu d'Art Modern de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Centre Pompidou de París, al Museu Reina Sofia de Madrid o al MACBA de Barcelona. L'any 2010 va guanyar el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques.
 (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958 (65/66 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Jorge Tadeo Lozano Universitat de Nova York |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Ocupació | escultora, pintora |
| Moviment | Art modern |
| Representada per | White Cube |
| Participà en | |
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
Premis | |
 | |
La seva obra està influïda per les seves experiències vitals a Colòmbia, i generalment es compon d'elements comuns com ara mobles de fusta, roba, formigó, gespa o pètals de rosa. Les seves creacions donen forma a temes com el dolor, el trauma o pèrdua, que provenen de la seva pròpia història personal. Diversos membres de la seva família es troben entre els molts desapareguts per causes polítiques en el seu país d'origen i gran part del seu treball tracta del fet que, malgrat hom pot passar un dol per la mort d'un ésser estimat, la seva desaparició deixa un gran forat.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doris Salcedo |
- ↑ «Doris Salcedo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.