Dosos
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Pom de dalt». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 Motiu: context |
El pis de dosos és l'antepenúltim pis d'un castell, sobre el qual s'enfilen l'aixecador i l'enxaneta. Juntament amb l'aixecador i l'enxaneta formen el pom de dalt,[1] compost normalment per canalla.
Per extensió també s'anomenen dosos (sing. dos) els castellers que formen aquest pis. Sempre pugen per parelles, d'aquí el seu nom, i s'encaren mútuament amb els braços agafats. En els castells compostos poden haver-hi més d'una parella de dosos, com és el cas en el 5 o en el 9, tot i que en els castells d'estructura simple sempre són una única parella.
Els dosos acostumen a ser nens i nenes de 9 a 14 anys, prou fort per aguantar el pes de l'aixecador i l'enxaneta, però prou lleugers i àgils per enfilar-se a alçades que poden arribar a les del setè pis d'un castell.
En els pilars no es considera que hi vagin dosos.
Posicions
modificaLa posició de les cames dels dosos pot variar en funció del castell.
- S'anomena dos obert o dos eixancarrat el dos que té les cames separades, amb un peu al damunt d'espatlles de castellers diferents en el pis inferior. És el cas dels dosos en el 4, i un dels dosos del 3 i del 5 (que sol pujar per la rengla dreta).
- S'anomena dos tancat o dos dret el que té els dos peus sobre les espatlles del casteller del pis inferior. És el cas dels dosos al 2 (o torre), un dos del 3 (el que puja per la rengla) i tres dosos del 5 (el de la rengla i els dos de la torre).
Referències
modifica- ↑ «Definició de dos, significat de dos en català». [Consulta: 8 juliol 2018].
