El Dret concursal és la branca del Dret mercantil formada per les normes substantives i processals que tenen per objecte la regulació del concurs de creditors.[1] La seva finalitat és buscar una solució a la situació d'insolvència d'un deutor respecte dels seus creditors, perquè el primer pugui finalment complir amb les seves obligacions. En Dret espanyol la seva regulació es troba de manera unitària a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal i a nivell europeu respecte dels casos de Dret internacional privat al Reglament (CE) nº 1346/2000 del Consell de 29 de maig de 2000 sobre procediments d'insolvència.

El concurs de creditors consisteix en un procés judicial civil l'objectiu preferit del qual és arribar a un acord entre el deutor insolvent i els seus creditors. Comprèn les especialitats normatives a què se sotmeten el conjunt dels creditors d'un deutor i a ell mateix quan no es poden satisfer totes les seves obligacions de manera regular degut a la seva insolvència. El deutor es veu impossibilitar per a poder pagar, ja que té més creditors que béns o crèdit per a poder satisfer-los (situació d'impotència patrimonial).

Aquesta situació de crisi econòmica o insolvència es resol per la legislació concursal aportant dos tipus de solucions com a conclusió del concurs de creditors:

  • a) Conveni entre el deutor i la majoria dels seus creditors ordinaris: els crèdits del deutor seran satisfets amb les corresponents deixes i/o esperes.
  • b) Liquidació del patrimoni del deutor (no confondre amb la liquidació de les societats mercantils): consisteix a realitzar la liquidació ordenada de tot el patrimoni del deutor concursat per a la satisfacció igualment ordenada dels seus deutes. Es tracta d'una conversió en diners dels béns i drets que integren la massa activa del concurs mitjançant la realització dels mateixos per al pagament dels creditors.

Història modifica

Al llarg de la història s'identifiquen vestigis d'institucions precursores del que avui en dia conforma el Dret concursal i el concurs de creditors. En primer lloc en el Dret romà s'hi trobava la figura de la cessió de béns.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Alonso Espinosa, Francisco José. Derecho Mercantil de Contratos. Derecho Concursal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2014. ISBN 978-84-9053-777-0. 
  • Gallego Sánchez, Esperanza. Derecho de la Empresa y del Mercado. Valencia: Tirant lo Blanch, 2014. ISBN 978-84-9086-273-5. 
  • Tortuero, Javier. Tomo XXI Esquemas de Derecho Concursal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. ISBN 978-84-9053-777-0.