Dret real

Dret real és una figura jurídica provinent del dret romà ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relació de deute entre dues persones.^[1]

El principal dret real és la propietat. D'altres drets reals són els d'usdefruit (dret a rebre el fruit o beneficis que produeixi la cosa), el de garantia (quan la cosa s'hipoteca), el d'habitació o el de superfície.

Algunes de les característiques que distingeixen els drets reals dels drets personals són:

Els drets reals es poden exercir davant de tothom, mentre que els drets personals només es pot exercir davant del deutor.^[1] Per exemple, el propietari d'una cosa té dret que ningú li prengui. Per aquest motiu, es diu que els drets reals són absoluts i els drets personals són relatius.
Els drets reals impliquen un subjecte (qui té el dret) i un objecte (la cosa determinada sobre la qual té dret).^[1]
El dret real tendeix a ser perpetu, tot i que s'extingeix per la desaparició de la cosa.^[1]
Els drets reals sobre algunes coses s'inscriuen en registres públics,^[1] per facilitar la defensa dels drets davant de tothom. Per exemple, pels béns immobles existeix el registre de la propietat.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Torrubia Chalmeta, Blanca. Introducció al dret privat: civil i mercantil. UOC, 2013, p. 38-44 [Consulta: 22 febrer 2014].

Enllaços externs

Jeremy Waldron. «Property(Moveable and Immoveable Property)». Stanford Encyclopedia of Philosophy, 06-09-2004.

[torrubia-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Torrubia Chalmeta, Blanca. Introducció al dret privat: civil i mercantil. UOC, 2013, p. 38-44 [Consulta: 22 febrer 2014].

[1]