Dret real és una figura jurídica provinent del dret romà ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relació de deute entre dues persones.[1]

El principal dret real és la propietat. D'altres drets reals són els d'usdefruit (dret a rebre el fruit o beneficis que produeixi la cosa), el de garantia (quan la cosa s'hipoteca), el d'habitació o el de superfície.

Algunes de les característiques que distingeixen els drets reals dels drets personals són:

  • Els drets reals es poden exercir davant de tothom, mentre que els drets personals només es pot exercir davant del deutor.[1] Per exemple, el propietari d'una cosa té dret que ningú li prengui. Per aquest motiu, es diu que els drets reals són absoluts i els drets personals són relatius.
  • Els drets reals impliquen un subjecte (qui té el dret) i un objecte (la cosa determinada sobre la qual té dret).[1]
  • El dret real tendeix a ser perpetu, tot i que s'extingeix per la desaparició de la cosa.[1]
  • Els drets reals sobre algunes coses s'inscriuen en registres públics,[1] per facilitar la defensa dels drets davant de tothom. Per exemple, pels béns immobles existeix el registre de la propietat.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Torrubia Chalmeta, Blanca. Introducció al dret privat: civil i mercantil. UOC, 2013, p. 38-44 [Consulta: 22 febrer 2014]. 

Enllaços externs

modifica