Drogoaddicció
La drogoaddicció, addicció a les drogues o toxicomania, és la condició de qui té la necessitat irrefrenable i freqüent de consumir una substància (en general una droga) malgrat el dany físic, psicològic, afectiu, emotiu o social que tal comportament pugui comportar-li com a conseqüència. És una síndrome generada per l'ús de la substància estupefaent i psicotropa, moltes de les quals letals, que principalment afecta la joventut, però no exclusivament, de la majoria dels països del món.
 | |
| Tipus | addicció, trastorn relacionat amb l'ús de substàncies, problema social i toxicomania |
|---|---|
| Especialitat |
psiquiatria, narcology  i addiction medicine |
| Classificació | |
| CIM-9 | 304 |
| Recursos externs | |
| UMLS CUI | C0029792 |
| DOID | DOID:9974 |
 | |
La toxicomania és també un problema social en especial per la conseqüència directa en l'ordre públic i sobre la despesa pública dels estats.
Moltes substàncies causen dependència, entre les més difoses hi ha la cocaïna, l'heroïna, amfetamina, el tabac i l'alcohol, i moltes altres. S'anomena politoxicomania si el consum addicte és de més d'una substància.
S'estima que el 5,6% de la població mundial entre les edats de 15 a 64 anys, o 185 milions de persones consumeixen drogues il·lícites anualment.[1][2]
Danys potencialsModifica
La drogoaddicció afecta el sistema nerviós central que produeix canvis en l'humor, i en els nivells de consciència, de percepció i de les sensacions. Altres parts de l'organisme són afectades i algunes drogues sembla que facin més probable l'accés a altres tipus de drogues.[3]
NotesModifica
- ↑ The Global War on Drugs
- ↑ Combating Drug Abuse
- ↑ Jaffe, J.H. (1975). Drug addiction and drug abuse. In L.S. Goodman & A. Gilman (Eds.) The pharmacological basis of therapeutics (5th ed.). New York: MacMillan. pp. 284–324.