Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles ix i xi.[1] Una branca femenina, els Comnens-Ducas, va fundar el Despotat de l'Epir al segle xiii, amb una altra branca que governava a Tessàlia. Després del segle xii, els Ducas i els seus parents van ser importants a tot el món romà d'Orient, i de vegades es presentaven com a descendents directes de la família original o de la branca posterior del Despotat de l'Epir. Sembla que el nom prové del títol llatí dux, 'general', hel·lenitzat com a δοὺξ. La Dinastia dels Ducas, com a tal, va governar des de l'any 1059 fins al 1078.

Infotaula d'organitzacióDucas
Dades
Tipuscasa noble
dinastia Modifica el valor a Wikidata

No es coneix amb certesa l'origen de la família. La tradició posterior, que explica l'historiador Nicèfor Brienni el Jove, afirmava que descendien d'un cosí de l'emperador romà Constantí I el Gran que havia emigrat a Constantinoble al segle iv i que suposadament es convertí en governador de la ciutat amb el títol de dux.[2]

Isaac I Comnè va renunciar al tron en favor del seu ministre Constantí Ducas, donant inici a la Dinastia.

Emperadors

modifica

De vegades es considera també d'aquesta dinastia Nicèfor III Botaniates, casat amb Maria d'Alània quan aquesta va enviudar.[2][1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Baynes, Norman H. El Imperio Bizantino. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996, p. 46-47. ISBN 9681607201. 
  2. 2,0 2,1 Polemis, Demetrios I. The Doukai: a contribution to Byzantine prosopography. Londres: Athlone Press, 1968, p. 1-7, 16-25.