Obre el menú principal

Dumnòrix[1] (en llatí Dumnorix) va ser un cabdill dels hedus.

Infotaula de personaDumnòrix
Bibracte aristocrate gaulois.jpg
Biografia
Naixement 100 aC
Gàl·lia
Mort 54 aC (45/46 anys)
Activitat
Ocupació Cabdill
Modifica les dades a Wikidata

Es va aliar amb el cap dels helvecis, Orgetorix amb la filla del qual es va casar. Mort Orgetorix els helvecis van mantenir els seus plans d'emigració i Dumnòrix va negociar l'any 58 aC el seu pas lliure pel territori dels sèquans. Juli Cèsar va advertir als hedus de no donar provisions als helvecis i reservar-les per l'exèrcit romà, però Dumnòrix els hi va donar.

Després de la derrota dels helvecis a la batalla de l'Arar el 58 aC Cèsar el va ordenar que comandés la seva persecució,[2] donant-li 4.000 genets, fonamentalment eduans, que van ser derrotats pels 500 genets de la rereguarda dels helvecis, degut a la poca voluntat dels gals a combatre, donades les relacions amistoses de Dumnòrix amb els helvecis, i aquest va ser indultat per Cèsar per l'amistat que sentia cap al seu germà Diviciac, i el temor que si l'hagués executat, Diviciac podia fer front als romans.

L'any 54 aC Cèsar el va obligar a acompanyar-lo a Britània en la seva expedició i va ser condemnat a mort per evitar possibles sentiments de revolta entre els gals per haver espantat als nobles de la Gàl·lia afirmant que Cèsar els anava a matar una vegada desembarcat a Gran Bretanya.[3] Dumnòrix quan va poder es va escapar del camp romà amb la cavalleria gal·la però va ser capturat i executat.[4]

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre I, III.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 85. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, De bello gallico I, 12
  3. Juli Cèsar, De bello gallico V, 3-7
  4. (anglès) Robin George Collingwood i John Nowell Linton Myres, Roman Britain and English Settlements, p.43