Durandal
Durandal (o Durendal) és el nom de l'espasa del cavaller Rotllan. La mort d'aquest últim a la batalla de Roncesvalls en una emboscada feta per bascos és explicada a la Cançó de Rotllan (on els bascos són reemplaçats pels sarraïns). Sentint que se li acostava la fi, Rotllan va intentar trencar Durandal sobre una roca, per evitar que fos agafada per l'enemic. Però la fulla va continuar intacta i va fer esclatar la roca, cosa que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Una versió de la llegenda insinua que Rotllan va dir llavors a l'arcàngel Sant Miquel que l'ajudés llançant l'espasa cap a la vall. Aquesta va travessar llavors miraculosament diversos centenars de quilòmetres abans de clavar-se a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on es pot admirar encara avui. L'espasa ha rebut noms diversos segons les distintes tradicions europees que s'han fet ressò de la llegenda de Rotllan, com ara Durlindana en italià o Durandarte en espanyol.
 Durandal à Ròcamador  | |
| Tipus | espasa llegendària |
|---|---|
L'espasa ha rebut diverses procedències. Diverses de les obres de la Matèria de França coincideixen que va ser forjada per Wayland el Forjador, a qui se sol citar com a fabricant d'armes als romanços cavallerescoss.[1]
Etimologia
modificaSens dubte, el nom Durendal comença amb un francès dur-, que significa "dur", encara que "perdurable" pot ser el significat previst.[2] Així, Rita Lejeune va argumentar que podria descompondre's en durant + dail,[3] que es pot fer en anglès com "strong scythe"[4] o explicat amb més detall per significar "una cimitarra o dalla que aguanta, resisteix, aguanta".[5] Gerhard Rohlfs va suggerir dur + end'art o "flama forta".[4][6]
El Pseudo-Turpin explica que el nom "Durenda s'interpreta com a significat que dóna un cop dur (Durenda interpretatur durum ictum cum ea dans )". S'ha argumentat que des que el Pseudo-Turpin es va veure obligat a glossar el significat, això constitueix una evidència que era un nom que no s'entenia fàcilment en francès,[a], per tant, un nom estranger.[7]
Una etimologia no francesa és l'intent d'Edwin B. Place d'interpretar-la en bretó com a diren dall, que significa "fulla [que] embota el tall" o "persianes de fulla".[7] Una altra és l'etimologia James A. Bellamy de àrab, que explica que un possible significat del nom de l'espasa és "Ḏū l-jandal" que significa "mestre de pedra".[8][4][b]
Notes
modifica- ↑ A diferència de Halteclere o Joyeuse, que són fàcilment comprensibles com a paraules franceses.
- ↑ Encoratjat pel fet que hi ha molts noms d'espases àrabs amb aquest prefix, p.Zulfiqar
Referències
modifica- ↑ Numismatic and Antiquarian Society of Philadelphia. Proceedings of the Numismatic and Antiquarian Society of Philadelphia. Philadelphia: Numismatic and Antiquarian Society of Philadelphia, 1902, p. 65.
- ↑ Sayers, Dorothy L. (tr.). The Song of Roland. Hammondsworth, Middlesex, England: Penguin Books, 1957, p. 38. ISBN 0-14-044075-5.
- ↑ Lejeune, 1950, p. 158.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Warren, Michelle R. Excalibur, an Arthurian Artifact. Stanford University, 1993, p. 254, note 43. ISBN 9780816634910.
- ↑ (Bellamy, 1987), p. 272, note 14, citing (Lejeune, 1950, p. 158).
- ↑ Rohlfs, Gerhard (1936), "Was bedeutet der Schwertname Durendal?", Archiv für das Studium der neueren Sprachen CLXIX: 57–64
- ↑ 7,0 7,1 Place, Edwin B. (1949), "Once more Durendal", Modern Language Notes 64 (3): 161–, DOI 10.2307/2909019
- ↑ Bellamy, 1987, p. 273.
Bibliografia
modifica- Bellamy, James A. (1987), "Arabic names in the Chanson de Roland: Saracen Gods, Frankish swords, Roland horse, and the Olifant", Journal of the American Oriental Society 107 (2): 267–277, DOI 10.2307/602835
- Lejeune, Rita (1950), Les noms d'épées dans la Chanson de Roland, Paris, pàg. 149–66