Aquest article és sobre la moneda. Pel que fa al joc, vegeu joc del duro.
Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros.
Un duro de 1975
Un duro de 1998
(emissió dedicada a Astúries)

El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda. Originalment era una moneda grossa d'argent, que degut als canvis monetaris dels segles XIX a XX, successivament dugué les inscripcions 8 reials (d'argent), 20 reials (de billó), 2 escuts i 5 pessetes.[1]

Procedeix de l'antiga moneda anomenada peso fuerte o peso duro en castellà, de 20 rals. També existia el peso de 10 rals o peso a seques. En molts països d'Hispanoamèrica es va mantenir la paraula peso per a la seva moneda nacional.

En els últims anys de circulació de la pesseta, a causa del seu valor escàs, el duro va ser per a molts la moneda més petita que s'utilitzava a Espanya.

El canvi del duro a l'euro és de 33,2772 duros (166,386 pessetes) per 1 euro. Un duro equival aproximadament a tres cèntims d'euro.

Duro sevillanoModifica

Van ser famosos els duros sevillanos, que estaven fets d'un aliatge d'argent de menor valor que l'aliatge dels de curs legal. Tenien la lletra 'F' d'Alfonso més curta i 22 ratlles en lloc de les 21 oficials, dins l'escut de les flors de llis del revers.[2][3][4][5] Els duros sevillanos van ser tan famosos que fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix l'expressió:[2]

« Ets més fals que un duro sevillano »

Vegeu tambéModifica

Ús socialModifica

Popularment, alguns múltiples de 5 pessetes eren tant o més coneguts en duros que en pessetes: per exemple, les 100 pessetes eren conegudes com els 20 duros. No tan difós era anomenar les 500 pessetes com els 100 duros i les 5.000 com els 1.000 duros. Molts acords monetaris i moltes travesses, especialment aquells que es feien de paraula, es feien en duros i no en pessetes. Per exemple, durant molts anys les travesses als trinquets de pilota valenciana es feien sovint en duros i no en pessetes.

ReferènciesModifica

  1. Bibiloni, Gabriel. «Monedes i paraules», 25-02-2002. [Consulta: 6 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Josep M. Sugranyes. Garbellada de Refranys: Aires de Sere En La Nostra Parla. Cossetània Edicions, 1 gener 1999, p. 12–. ISBN 978-84-89890-47-3 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  3. duros sevillanos. sevillamisterios, 1992 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  4. ABC. duros sevillanos. ABC, 1906 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  5. Francisco Umbral. Del 98 a don Juan Carlos. Planeta, 1992. ISBN 978-84-320-7550-6 [Consulta: 19 abril 2012]. 

Enllaços externsModifica