Obre el menú principal

ESME Sudria

Escola d'enginyeria francesa

L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école[1] d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.[2]

Infotaula d'organitzacióESME Sudria
Campus Paris Ivry-sur-Seine ESME Sudria.jpg

Lema Ingénieurs de tous les possibles
Dades
Tipus escola d'enginyeria
Forma jurídica associació segons la llei francesa de 1901
Forma jurídica
Creació 9 gener 1905
Fundador Joachim Sudria
Activitat
Membre de IONIS Education Group
Conférence des Grandes Écoles
Conférence des directeurs des écoles françaises d'ingénieurs
Union of Independent Grandes Écoles Tradueix
Nombre d'estudiants 1.578 (2018)
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Véronique Bonnet Tradueix
Empresa matriu IONIS Education Group
Xifres destacables
Pressupost 12.732.091 euros (2018)

Lloc web Lloc web
Facebook: ESME.Sudria Twitter: ESMESudria Youtube: UCs_y7_X2-jx64pmuo5lWeXQ
Modifica les dades a Wikidata

Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria [3] de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu nét Jean Doceul (1980-2003).[4]

Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica.[5]

Alumnes destacatsModifica

  • Marie-Louise Paris (1889-1969), fundadora el 1925 de l'"Institut électromécanique féminin", actualment "EPF - École d'ingénieur-e-s"
  • Georges-Henri Pingusson (1894-1978), arquitecte i urbanista
  • Yvon Coudé du Foresto (1897-1980), enginyer, senador i ministre d'economia
  • Philibert Besson (1898-1941), alcalde i diputat
  • Jean Ferré (1929-2006), periodista i empresari de ràdio

ReferènciesModifica

  1. «l'Escola, al web de la "Conférence des Grandes Écoles"» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2015].
  2. «Escuelas francesas de Física y Química inauguradas entre 1900 y 1930». A: La Junta para ampliación de estudios e investigaciones científicas 80 años después. Madrid: CSIC, 1988, p. 156. ISBN 8400069315. 
  3. Fontanon, Claudine; Petitgirard, Loïc «Entretien avec André Allisy». Cahiers d'histoire du Cnam, nº 3 - Dossier: Le Cnam et la Métrologie nationale depuis les Trente Glorieuses, 2015/Premier semestre, pàg. 133.
  4. Hista, Michel «L'ESME c'est une grande histoire». Ingénieurs: Association des Ingénieurs Diplômés ESME-Sudria, nº 335, Jav-Mars 2006, pàg. 28-30.
  5. Devillard, Arnaud «La dernière année de l'Esme-Sudria anticipe l'avenir». 01NEt.com, 16-03-2001 [Consulta: 1 octubre del 2015].

Enllaços externsModifica