Eadberht I
Eadbert o Eadberth va ser rei de Kent entre l'any 725 i el 748, després de la mort del seu pare, el rei Wihtred de Kent, el qual va deixar el reialme als seus tres fills.[1] Dels seus germans, Æthelbert i Aldric, només es conserven documents del primer, que sembla que era el més gran i el que va assumir el poder per damunt dels altres dos.
| Nom original | (en) Eadbert  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | mil·lenni I |
| Mort | 748 |
| Rei de Kent | |
| 725 (Gregorià) – 748 (Gregorià) ← Wihtred de Kent – Æthelbert II de Kent → | |
| Monarca | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Oisgues |
| Fills | Eardwulf |
| Pare | Wihtred |
| Germans | Alric Æthelbert II de Kent |
Eadberht I va morir el 748, segons diu la Crònica anglosaxona i va tenir un fill, Eardwulf, que va ser rei juntament al seu oncle Æthelbert.
Se'n conserva una carta de donacions amb el seu nom que data del 14 d'octubre del 727.[2] Una altra carta és una còpia alterada d'una altra emesa per Æðelberht II.[3] Altres cartes atribuïdes a Eadberht I són còpies d'Eadberht II amb falsificació deliberada de la cronologia.
Referències
modifica- ↑ Sherley-Price i Latham, 1991, p. 322—325.
- ↑ «Scriptum 26». Anglo-Saxons.net. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ «Scriptum 27». ASChart. [Consulta: 18 juny 2017].
Bibliografia
modifica- Kelly, S E. Anglo-Saxon Charters, 4. Oxford: British Academy, 1995.
- Sawyer, P H. Anglo-Saxon Charters, 2. Oxford: British Academy, 1968.
- Sherley-Price, Leo; Latham, R.E.. Ecclesiastical History of the English People (Beda). Londres: Penguin, 1991. ISBN 0-14-044565-X.
- Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.