Obre el menú principal

Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com a un embrancament separat, però ara són universalment considerats com a un grup derivat d'annèl·lids.[3][4][5][6] Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior (Pennsylvanià) a Amèrica del Nord. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.

Infotaula d'ésser viuEquiürs
Echiura
Bonélie (Bonellia viridis) PC301461.JPG
Femella de Bonellia viridis
Període
Carbonífer – Actualitat[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumAnnelida
SubclasseEchiura
Newby, 1940[2]
Ordres
Modifica les dades a Wikidata

Són cucs marins semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres Echiurus, Urechis, i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i corall. Thalassema mellita, que viu a la costa sud-occidental dels EUA habita en els exoesquelets de clipesteroids morts. Hi entren quan són molt petits i després esdevenen massa grans per sortir-ne.

La majoria d'equiürs viuen en aigües poc profundes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit unes 140 espècies. S'han descrit més de 230 espècies.[7]

Contingut

Estructura externaModifica

El cos dels equiürs està compost per un tronc cilíndric en forma de salsitxa i una probòscide anterior. Normalment són color gris o marró, però n'hi ha alguns com els Bonellia, que són verds, i d'altres són rojos o roses. Uns pocs són transparents. La probòscide és una llarga i plana projecció del cap i no pot ser retreta en el tronc.

Reproducció i defensaModifica

Està poc estudiat, amb l'excepció de l'espècie Bonellia viridis. Bonellia produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonel·lina. Les larves planctòniques de Bonellia són molt sensibles a la presència d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalarà. Sobreviuen com a un organisme productor d'esperma semiparàsit que viu en una cambra especialitzada del cos.

En presència de llum, la bonel·lina és un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que també els eritròcits, en els tests de laboratori.

Articles relacionatsModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equiürs  
  • Ross Piper, Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Publishing Group (2007)

ReferènciesModifica

  1. Jones, D.; Thompson, I. D. A. (1977). "Echiura from the Pennsylvanian Essex Fauna of northern Illinois". Lethaia 10 (4): 317. doi:10.1111/j.1502-3931.1977.tb00627.x
  2. Autoritat
  3. Dunn, C. W.; Hejnol, A.; Matus, D. Q.; Pang, K.; Browne, W. E.; Smith, S. A.; Seaver, E.; Rouse, G. W.; Obst, M.; Edgecombe, G. D.; Sørensen, M. V.; Haddock, S. H. D.; Schmidt-Rhaesa, A.; Okusu, A.; Kristensen, R. M. B.; Wheeler, W. C.; Martindale, M. Q.; Giribet, G. (2008). "Broad phylogenomic sampling improves resolution of the animal tree of life". Nature 452 (7188): 745–749. doi:10.1038/nature06614. PMID: 18322464
  4. Bourlat, S.; Nielsen, C.; Economou, A.; Telford, M. (2008). "Testing the new animal phylogeny: A phylum level molecular analysis of the animal kingdom". Molecular Phylogenetics and Evolution 49 (1): 23–31. doi:10.1016/j.ympev.2008.07.008. PMID: 18692145
  5. Struck, T. H.; Paul, C.; Hill, N.; Hartmann, S.; Hösel, C.; Kube, M.; Lieb, B.; Meyer, A.; Tiedemann, R.; Purschke, G. N.; Bleidorn, C. (2011). "Phylogenomic analyses unravel annelid evolution". Nature 471 (7336): 95–98. doi:10.1038/nature09864. PMID: 21368831
  6. Struck, T. H.; Schult, N.; Kusen, T.; Hickman, E.; Bleidorn, C.; McHugh, D.; Halanych, K. M. (2007). "Annelid phylogeny and the status of Sipuncula and Echiura". BMC Evolutionary Biology 7: 57. doi:10.1186/1471-2148-7-57. PMC 1855331. PMID: 17411434
  7. Zhang, Z.-Q. «Animal biodiversity: An introduction to higher-level classification and taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 7–12.