Economia de Brunei
L'economia de Brunei és resultat de la regulació governamental, ajudes socials, l'esperit emprenedor local i estranger i les tradicions dels pobles. La producció de petroli i gas natural constitueixen prop de la meitat de la riquesa nacional i 90% de les exportacions.[1] La renda per capita, 53 100 dòlars el 2008, és la més gran d'Àsia[1] i està molt per sobre de la majoria de les economies del tercer món.
Moneda | Dòlar de Brunei | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, ASEAN, APEC, BIMP-EAGA | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 12.128.089.001,586 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 33.22 miliards (2015) | ||||||
Rànquing PIB | 126è (2015) | ||||||
Taxa del PIB | 0,2% (2015) | ||||||
PIB per càpita | (2015) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 79.003,425 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 1.1%, indústria 60.2%, serveis 38.7% (2015) | ||||||
Inflació | -0.4% (2015) | ||||||
Taxa de creixement real | −3,2 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | sense informació | ||||||
Força laboral | 203.600 (2014) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 4.2%, indústria 62.8%, serveis 33% (2008) | ||||||
Taxa d'atur | 6.9% (2014) | ||||||
Indústries principals | petroli, refino de petroli, gas natural liqüefet, construcció, agricultura, transport | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 0 (2015) | ||||||
Ingressos | 4 899 milions (2015) | ||||||
Despeses | 5 003 milions (2015) | ||||||
Reserves totals | 3.488.124.299 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Durant del segle xx, Brunei va experimentar un fort desenvolupament econòmic. El creixement econòmic del país entre el 1999 i el 2008 va ser de mitja d'un 56%, pel que Brunei ha esdevingut un país industrialitzat. Té el tercer IDH més alt entre els països del sud-est asiàtic, per darrere de Singapur i Hong Kong, i es considera un país desenvolupat.
El govern subministra tota assistència mèdica i educació fins a la universitat, i dona subsidis a l'arròs i a l'habitatge.[1] Els polítics de Brunei temen que la integració, cada vegada més forta, en l'economia mundial puga esdevenir un problema per a la cohesió social, malgrat que el país va guanyar pes internacionalment al presidir el forum de l'APEC (Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic) de l'any 2000. En el futur, els reptes del país són millorar la força de treball, reduir l'atur, reforçar els sectors turístic i bancari, i, en general, diversificar la base de la seua economia. L'aerolínia nacional, Royal Brunei, està intentant fer de Brunei un punt d'enllaç per als viatges internacionals entre Europa i Austràlia i Nova Zelanda, i també té vols regulars a diferents destinacions en Àsia.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 17 desembre 2016].
Enllaços externs
modifica- Projeccions econòmiques de Brunei (anglès)