L'economia cubana, l'única economia socialista de les Amèriques, està sustentada en els recursos naturals variats del país, que van des dels minerals com el níquel i el cobalt, fins als paisatges tropicals que atreuen a milions de turistes tots els anys. El capital humà és l'altre pilar fonamental del sector econòmic de la nació, que compta amb la major taxa d'alfabetització, esperança de vida i cobertura sanitària de tota la regió d'Amèrica Llatina i el Carib.[1][2]

Infotaula economia paísEconomia de Cuba
MonedaPeso cubà
Organitzacions comercialsOMC
Estadístiques
PIB nominal87.132.800.000 $ Modifica el valor a Wikidata (2015) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)110,8 miliards (2009)
Rànquing PIB65è (2009)
Taxa del PIB1% (2009)
PIB per càpita9.700 (2009)
PIB per sectoragricultura 4,3%, indústria 20,9%, comerç i serveis 74,8% (2009)
Inflació4,3 (2009)
Població sota el llindar de pobresasense informació (2009)
Força laboral4 968 000 (2009)
Ocupació laboral per sectoragricultura 20%, indústria 19,4%, comerç i serveis 60,6% (2005)
Taxa d'atur1,6% (2009)
Indústries principalssucre, petroli, tabac, construcció, níquel, acer, ciment, maquinària agrícola, medicaments
Socis comercials
Exportacions 3 253 milions (2009)
Socis principals Canadà 27,8%, República Popular de la Xina 26,7%, Espanya 6,2%, Països Baixos 5,6% (2008)
Importacions 10 860 milions (2009)
Socis principals Veneçuela 29,8%, República Popular de la Xina 11,8%, Espanya 10%, Canadà 6,4%, Estats Units 6,3%, Brasil 4,6% (2008)
Finances públiques
Deute extern19,44 miliards (2009)
Ingressos39,11 miliards (2009)
Despeses42,58 miliards (2009)
Reserves totals144.018.160 $ Modifica el valor a Wikidata (1960) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

El govern va inaugurar algunes reformes econòmiques durant la dècada del 1990, amb l'objectiu d'augmentar l'eficiència dels negocis i alleujar el seriós racionament d'aliments, béns de consum i serveis.[3]

Història econòmica anterior a la revolució

modifica

L'economia cubana ha estat des de la seva independència el 1902 molt lligada al sucre; que constitueix des del segle xix el principal producte exportat per l'illa; encara que el tabac i el cacau també van ser suports de l'economia colonial de Cuba i l'Havana va ser el mercat més important del cacau al segle xviii. Després de la independència, Cuba va dependre del sucre; la seva economia estava molt lligada al seu preu en el mercat internacional perquè gairebé tot el sucre que es produïa estava destinat al mercat exterior, especialment als Estats Units.[4]

No obstant això, entre 1920 i 1933 les exportacions i importacions de l'illa es van reduir d'un 60% al 50%. Aquesta caiguda va ser deguda a diversos factors. El 1920 els Estats Units, que anteriorment havia comprat enormes quantitats per alimentar els soldats de la Primera Guerra Mundial, va deixar de necessitar tant sucre, i a partir del 1925 va començar a produir sucre de remolatxa conreada en el seu propi territori que a poc a poc va anar substituint el sucre de Cuba. Per acabar d'enfonsar les exportacions el 1929 es va produir el crac borsari que conduiria a la Gran Depressió.[5]

En baixar la demanda de sucre, el preu també va començar a baixar, i l'economia cubana va començar a perdre avantatge en termes d'intercanvi: ara necessitava vendre més tones de sucre per importar des de l'estranger la mateixa quantitat d'un altre producte que abans, és a dir: si el 1900 havia de vendre una tona de sucre per cada cotxe que comprava, el 1950 havia de vendre dues tones per poder comprar un cotxe estranger.[6]

Després de donar un cop d'estat el 1952, el general Batista va abolir la Constitució de 1940 i va suspendre les garanties constitucionals, entre elles el dret de vaga. Va buscar el suport dels rics terratinents de l'illa que posseïen les plantacions més grans de canya de sucre i va presidir una economia estancada que va ampliar la bretxa entre cubans rics i pobres.[7] El govern cada vegada més corrupte i repressiu de Batista va començar a enriquir-se de manera sistemàtica explotant els interessos comercials de Cuba i realitzant negocis lucratius amb la màfia nord-americana, que controlava els negocis de drogues, prostitució i joc de l'Havana.[7][8]

Això va portar a una profunda crisi econòmica i social a l'illa que va acabar desembocant en la revolució cubana.

Història econòmica recent

modifica

La majoria dels mitjans de producció pertanyen a l'estat cubà i són administrats pel seu govern i, segons les estadístiques de la mateixa, l'estat empra al voltant d'un 75% de la mà d'obra. Avui en dia són més de 470.000 els autònoms a tota l'illa[9] per al 2015 es comptava més de mig milió de treballadors privats.[10]

El 1985 la renda per capita estimada de Cuba superava a la d'altres països del seu entorn geogràfic com República Dominicana, Haití, El Salvador, Nicaragua i Hondures.[11]

A causa de la pèrdua dels subsidis soviètics el 1993 i 1994, el govern va introduir algunes reformes d'orientació mercantilista, entre elles l'obertura al turisme, el permís a la inversió estrangera, la legalització del dòlar i l'autorització a l'ocupació per compte propi en gairebé 150 professions. Aquestes mesures van resultar en un creixement econòmic moderat.[12]

El govern manté un fort control sobre el petit sector privat a través de la regulació i els impostos. Per exemple, els propietaris d'un petit restaurant privat no poden proveir seients a més de 50 persones i han de pagar impostos del 25% sobre el salari pagat als treballadors contractats més enllà de cinc persones. Les taxes mensuals s'han de pagar sense cap consideració als ingressos, i hi han inspeccions freqüents on s'imposen multes elevades quan es viola qualsevol de les múltiples normes de l'ocupació per compte propi.[13]

Comerç exterior

modifica

El 2020, el país va ser el 139è exportador més gran de món (EUR €1.5 mil milions, menys del 0.1% del total mundial).[14][15] En importacions, el 2020, va ser el 144è major importador del món: EUR €3.02 mil milions.[16]

Referències

modifica
  1. «Cuba: PIB y bienestar de la persona - autor: Noel Manzanares Blanco. Idioma español. Editorial Cuba Socialista». Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 13 març 2010].
  2. Semanario Trabajadores, Cuba en el kolimador.[Enllaç no actiu]
  3. [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html Arxivat 2016-02-10 a Wayback Machine.
  4. Commons., Great Britain. Parliament. House of. Statistical abstract for the principal and other foreign countries in each year from 1895 to 1904-05 (as far as the particulars can be stated).. Proquest LLC, 2007. 
  5. OXLAD. «Base de datos de la OXLAD» (en anglès). Arxivat de l'original el 29 de juny de 2012. [Consulta: 3 maig 2011].
  6. «historia de la cerveza polar cuba - - Video Search Results» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2021].
  7. 7,0 7,1 Historical Dictionary of the 1950s, de James Stuart Olson, Greenwood Publishing Group, 2000, ISBN 0-313-30619-2, pp. 67–68
  8. English, T. J.. Havana nocturne : how the mob owned Cuba-- and then lost It to the revolution. 1st U.S. ed. Nova York: William Morrow, 2008. ISBN 978-0-06-114771-5. 
  9. Vicent, Mauricio «La nueva Cuba está en la Habana Vieja» (en castellà). El País [Madrid], 12-06-2015. ISSN: 1134-6582.
  10. «Cuba: sector privado cuenta con más de medio millón de trabajadores | Crónica Viva» (en castellà), 23-03-2018. Arxivat de l'original el 23 març 2018. [Consulta: 15 juliol 2021].
  11. «PIB per cápita (US$ a precios actuales) - Dominican Republic, Cuba, Haiti, Honduras, Nicaragua, El Salvador | Data». [Consulta: 15 juliol 2021].
  12. Sitio del gobierno de la República de Cuba. «Periodo Especial» (en español). Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2012. [Consulta: 24 novembre 2009].
  13. ADN-Mundo.com. «El pequeño sector privado de Cuba lucha por su supervivencia.» (en español). Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2012. [Consulta: 24 novembre 2009].
  14. Trade Map - List of exporters for the selected product in 2018 (All products)
  15. Market Intelligence: Disclosing emerging opportunities and hidden risks
  16. «List of importers for the selected product» (en anglès). International Trade Center.