Edicte de Caracal·la

Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa. Aquest fou un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi.

Infotaula de lleiEdicte de Caracal·la
Tipusconstitution (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Abast territorialImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
EpònimCaracal·la Modifica el valor a Wikidata
Data de promulgació212 Modifica el valor a Wikidata

La nova llei va estendre el concepte de ciutadà romà, amb tots els seus deures i drets, a totes les persones lliures de l'Imperi romà, amb l'excepció dels dediticii, habitants de ciutats que o bé havien ofert una gran resistència a ser conquerides abans de capitular o bé no ho havien fet. Les dones dels homes lliures passaven a tenir els mateixos drets que les dels ciutadans.

Extracte de l'edicteModifica

« [...] puc manifestar el meu agraïment als déus immortals que em protegeixen [...] considero, aleshores, que puc [...] servir a la seva grandiositat [...] fent participar amb mi en el culte dels déus a tots els qui pertanyen al meu poble. Per tant, concedeixo a tots els peregrinus que estan sobre la Terra la ciutadania romana [salvaguardant els drets de les ciutats] amb l'excepció dels dediticii. És legítim que el major nombre no sols estigui sotmès a totes les càrregues, sinó que també estigui associat a la meva victòria. Aquest edicte serà [...] la sobirania del poble romà. »
— Cèsar Marc Aureli Sever Antoní August

BibliografiaModifica

  • Dió Cassi, Història de Roma.