Edicle
Un edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions.[1] També es pot anomenar templet.[2] Segons Plaute, en singular, aediculum, significa habitació,[3] i Terenci explica que en plural, aedicula, és una caseta.[4] S'utilitza normalment en el sentit de santuari.
Al món antic, es tractava sovint de petits altars o capelles afegides a les parets dels temples, diu Titus Livi,[5] i d'algunes cases que servien com a tabernacle o reliquiari. Sovint, les edícules adjuntes a les cases incloïen els penats i els Lars. Altres vegades portaven la imatge del déu del carrer o del barri (vicus) on es trobaven.[6] Petits templets semblants, anomenats naiskos, es trobaven a la religió grega, però el seu ús era estrictament religiós.[7]
En les esglésies cristianes, els edicles que cobreixen els altars reben el nom de baldaquí.[8] En l'art neoclàssic, els edicles són bastant freqüents, especialment per aixoplugar estàtues que serveixen d'ornamentació als jardins. Destaquen, per exemple, els que es troben al Parc del Laberint d'Horta, a Barcelona.[9]
Referències
modifica- ↑ «Edicle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edicle al Diccionari de les arts del TERMCAT». [Consulta: 27 juny 2016].
- ↑ Plaute. Epídic, 402
- ↑ Terenci. Formió, 663
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 9
- ↑ Smith, William (ed.). «Aedicula». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Hellmann, Marie Christine. L'architecture grecque v 2, Architecture religieuse et funéraire,. París: Picard, 2006, p. 288. ISBN 9782708407633.
- ↑ Murray, Peter i Linda. The Oxford companion to Christian art and architecture. Oxford; Nova York: Oxford University Press, 1998, p. 5. ISBN 9780198661658.
- ↑ Lecea, Ignasi de (et al.). Art públic de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Àmbit, 2009. ISBN 9788496645080.
Vegeu també
modifica