Ediths Tagebuch
Ediths Tagebuch és una pel·lícula de thriller i drama alemany de 1983 escrita i dirigida per Hans W. Geißendörfer. Es va presentar a la competició principal al 40a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Hans W. Geißendörfer  |
| Protagonistes | |
| Producció | Ludwig Waldleitner |
| Guió | Hans W. Geißendörfer |
| Música | Jürgen Knieper |
| Fotografia | Michael Ballhaus |
| Muntatge | Helga Borsche |
| Productora | ZDF |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1r setembre 1983 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | alemany |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Edith's Diary |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una novel·la |
     | |
La pel·lícula està basada en la novel·la amb el mateix nom de Patricia Highsmith.[2][3][4][5]
Argument
modificaBerlín Occidental a finals dels anys setanta. Edith, una dona de mitjana edat que abans era políticament d'esquerres i que publica un diari local, i el seu marit Paul Baumeister van ser membres del moviment del 1968 fa una dècada i s'han d'adonar tàcitament que els seus plans, esperances i ideals són en desacord amb les realitats del moviment fracassat amb el temps. El seu fill Chris, que ocasionalment pateix atacs de depressió i se sent com si pertany a la generació "no importa", tampoc s'ha desenvolupat com esperaven. El dia a dia de l'Edith esdevé cada dia més un turment indescriptible i per això confia en el seu diari, que aviat es converteix en el seu millor amic, els pensaments que li venen davant la seva pròpia existència presumptament fallida.
Però les realitats embellides allà aviat comencen a enfosquir la seva visió del que és essencial, i ja no sap distingir entre la realitat i la il·lusió idealitzada. Mentre l'Edith confia cada cop més en el seu diari, el seu marit Paul, que fa temps que s'ha reorientat emocionalment i sexualment, ràpidament la deixa per una dona més jove i Chris, que mentrestant ha portat a casa el malalt oncle Georg amb les seves fantasies de la guerra mundial, i es converteix en una càrrega per l'amfitrió Edith, embruta el seu diploma de batxillerat i comença a beure. Els somnis desperts i les fantasies oníriques, de fet només en el seu diari "Realitat", ara finalment es tornen aclaparadores, ja que la realitat ja no pot aconseguir el que l'Edith espera d'ella.
Repartiment
modifica- Angela Winkler com a Edith Baumeister
- Vadim Glowna com a Paul Baumeister
- Leopold von Verschuer com Christian Baumeister
- Hans Madin com a George
- Irm Hermann com a Sabine Angerwolf
- Wolfgang Condrus com a Berno Angerwolf
- Sona MacDonald com a Kathanrina Ems
- Friedrich G. Beckhaus com el Dr. Bleibig
- Werner Eichhorn com el Dr. Starr
Notes de producció
modificaEdiths Tagebuch es va rodar de febrer a abril de 1983 com a coproducció cinematogràfica i televisiva de Luggi Waldleitner amb ZDF a Berlín, Marburg i Munic i es va estrenar el 23 de setembre de 1983.
Rolf M. Degener va assumir la direcció de producció. Toni Lüdi va crear les estructures de la pel·lícula, Katharina von Martius el vestuari. Milan Bor es va ocupar de la mescla de so. Karl Baumgartner va proporcionar els efectes especials, que van ser supervisats per Theo Nischwitz.
Crítiques
modificaNorbert Grob escriu a Die Zeit: "Ediths Tagebuch és una pel·lícula que et deixa bastant fred. Ni vi escumós ni seltzer. No especialment avorrida, ni especialment emocionant. No especialment dolenta, no especialment bona. Per tant: bastant avorrida i bastant dolenta. Emfatitza gairebé tot el que la pel·lícula intenta mostrar. Cada imatge és sempre una indicació: la càmera capta de manera terriblement bella l'horror quotidià que envolta l'Edith. Això priva les imatges de qualsevol espai per a l'empatia i la pietat. (…) "Ediths Tagebuch": una pel·lícula ni precisa ni especialment inspirada: més aviat desconcertant, plana, sòlida i, sobretot, neta. Fins i tot el més brut que mostra sembla tan estèril, tan clínicament pur, com si tingués lloc en una vitrina. Un món darrere d'un vidre, intocable".[6]
El Lexikon des internationalen Films diu: "Una obra de càmera psicològica d'un alt nivell d'artesania, els excessos emocionals flagrants de la qual, però, semblen exagerats i semblants a una pose."[7]
Referències
modifica- ↑ Nash, Jay Robert; Ross, Stanley Ralph; Connelly, Robert. The Motion Picture Guide (en anglès). Cinebooks, 1985, p. 99. ISBN 978-0-933997-00-4.
- ↑ «Kino: "Ediths Tagebuch": Wahnsinn im Alltag». Die Zeit, 23-09-1983.
- ↑ Canby, Vincent «'Edith's Diary', at the Public». The New York Times, 01-01-1986.
- ↑ Kehr, Dave «Edith's Diary». Chicago Reader, 14-03-1986.
- ↑ «Ediths Tagebuch». Kino-zeit, 17-08-2007.
- ↑ Ediths Tagebuch in Die Zeit vom 23. September 1983
- ↑ Ediths Tagebuch a Lexikon des internationalen Films. Filmdienst.
